Minyones i minyons,
Comencem una nova temporada i això és sinònim de nous reptes i de nous objectius. I ens fa molta il·lusió assumir-los, creure-hi i lluitar per assolir-los.
Sempre he pensat que la millor manera per aconseguir el que cal per què un grup com el nostre estigui cohesionat, cregui en el que fa i segueixi creixent és establir les bases per a una bona comunicació entre tots: explicar què es vol fer i les decisions que s’han de prendre. És la intenció del nostre equip no només explicar tot el que volem fer, sinó intentar-ho fer de la millor manera possible.
Escrivia al començament sobre reptes i objectius. I tots miren descaradament cap al futur.
En podria anomenar alguns, com ara – i considero que dels més importants – continuar creant una escola de joves preparats per a una regeneració generacional en la gestió de la colla. El fet de ser jo al capdavant de la colla crec que ha de ser circumstancial i la meva opinió i voluntat és que hauria de ser ja el darrer pas abans que aquesta nova generació de joves amb empenta ens agafin definitivament el relleu a aquells que fa molts (massa?) anys que hi som al davant.
Un altre dels reptes, no menys importants per l’esdevenir dels Minyons, és pensar en el nostre local: la casa Jacint Bosch, un espai meravellós, únic i que, fins ara, ha satisfet les nostres necessitats. Aquests darrers anys l’exigència dels grans castells ha fet que les necessitats hagin anat canviant i ara els assaigs tenen una altra estructura, necessiten del suport inqüestionable de les xarxes per a poder preparar grans estructures. Això no ho tenim i necessitem tenir-ho. És en aquest sentit que el nostre repte és, també, plantejar solucions: des de la remodelació absoluta fins on sigui possible del nostre espai actual a un canvi de seu. I la colla, fent ús de la seva sobirania, decidirà què vol i cap a on vol anar. Si em pregunteu l’opinió a mi, crec que el futur a mitjà i a llarg termini passa per buscar un nou espai que no ens encotilli i que ens permeti créixer com fins ara encara no hem pogut fer-ho. El meu vot, en aquest sentit, és clar. Però és un. I la colla, per sort, som molts i moltes maneres diferents d’entendre-la i viure-la. Aquesta és la nostra grandesa!
Hi han altres reptes, altres objectius, altres somnis. N’anirem parlant, de ben segur.
Moltes gràcies per la vostra confiança
Jordi Juanico
