(Article d’El Punt-Avui sobre la conversa organitzada pel diari a l’antiga fàbrica Damm a Barcelona, amb diferents tècnics de les principals colles del país).
Un debat de gamma extra que augura una temporada del mateix nivell. Els caps de colla de les principals agrupacions castelleres de Catalunya s’han reunit en una trobada organitzada per El Punt Avui i Estrella Damm en què van analitzar les perspectives de l’any. Preveuen un curs amb grans construccions, continuant amb l’època d’or que viu el món casteller. Hi van analitzar no només el moment de les colles, sinó les raons per les quals s’ha arribat aquest nivell d’excel·lència i els reptes que queden per superar, tant en l’aspecte tècnic com per afavorir l’espectacle.
Moderat pel cronista d’El Punt Avui Joan Beumala, nou caps de colla van coincidir a pronosticar un nivell global més alt, tenint en compte com de forta ha començat ja la temporada. El cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Toni Bach, admet: “Totes les colles avancen i, per tant, hem de treballar. Però ens agrada la pressió”, assegura el nou cap d’una colla que ha liderat els castells en les dues últimes dècades. Però els Minyons de Terrassa i la Colla Vella dels Xiquets de Valls gairebé els van igualar l’any 2015 i auguren una competència encara més gran. “Tot i que el curs passat va ser magnífic, ens queda camp per córrer, com els castells nets, els compostos, continuar innovant…”, avisa Nani Matas, sotscap de colla dels Minyons. Jaume Galofré, el cap de la Colla Joves Xiquets de Valls, vaticina que enguany recolliran “els fruits” que van sembrar l’any passat: “Vam assolir la regularitat en els castells de 9 i ara és el torn dels de gamma extra.”
Però si algun fet marca el moment casteller actual és l’elevació del llistó de totes les colles. Raimon Garriga, cap de colla dels Castellers de la Vila de Gràcia, ho atribueix a “l’estandardització dels assajos, amb proves de construccions netes –sense pinya muntada–, i al fet que hi ha més compromís dels castellers, que passen de dos a tres assajos setmanals.” “I també a la rivalitat transversal entre les colles, al treball en equip…”, recorda Toni Bach.
“Fins i tot als assajos conjunts en comarques menys tradicionals”, adverteix Jordi Anglada, membre de la comissió tècnica dels Marrecs de Salt. “I fins i tot a la incorporació de castellers de les colles universitàries”, hi afegeix Mia Castelleví. “Això permet iniciar la temporada ja amb un nivell alt que no es pot abaixar.”
Els joves castellers no paren, i esperonen i allarguen la temporada, que abans es concentrava en l’estiu. Pau Camprovín, cap de colla dels Castellers de Sants, introdueix un altre factor que ajuda a fer pujar el nivell: “La incorporació al tronc
dels castells de l’antiga canalla que va entrar a les colles arran delboom dels anys noranta.”
Jordi Grau, membre destacat de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, remarca que el gran nivell assolit “es basa en el nivell dels assajos i el treball, que garanteixen un percentatge mínim de caigudes; no hi ha secrets”. Grau presideix la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, que gestiona aspectes comuns per a les agrupacions, com l’assegurança mèdica i els patrocinadors.
El sotscap de colla dels Castellers del Poble Sec, Xavi Flix Moreno, recorda que la mentalitat de les colles no tan grans s’ha impregnat de la “competitivitat i les ganes d’assolir reptes de les grans”. “El canvi de mentalitat de les colles mitjanes i petites ha estat espectacular”, assegura. Més enllà de la polèmica sobre si el cap de colla ha de pujar o no –tots van reconèixer que des de fora es poden llegir moltes més coses que des de dins–, la seva figura té una enorme responsabilitat. “L’any passat dormia molt bé; ara ja no”, admet Castellví, que aquest any ha tornat al capdavant de la tècnica.
I és que els castells es viuen de manera molt diferent si els dirigeixes que si fas de casteller. Els preocupen, especialment, les caigudes i les lesions. Galofré destaca que hi ha tota una sèrie de factors que s’han de tenir en compte a l’hora de “plantejar correctament un assaig i una actuació”. No fer-ho pot suposar caure, i això “et pesa a la consciència”. Bach, però, matisa que actualment la responsabilitat està més repartida, ja que la majoria de tècniques tenen equips “especialitzats” per a cada part del castell.
El curs passat va ser extraordinari, i va tenir com a colofó la consecució de l’inèdit 4 de 10 amb folre i manilles pels Minyons de Terrassa. Bach assenyala que no és “una obligació” per als Verds fer-lo aquest curs. Com tampoc ho és el 3 de 9 net. “Nosaltres hem estat treballant altres castells, com el 2 de 9 amb folre, i aconseguir-lo descarregar és un objectiu més proper.”
I això té a veure amb un dels problemes que ha d’afrontar qualsevol cap de colla: establir una estratègia per assolir els reptes que s’han marcat per a la temporada. Però, des de fa uns quants anys, aquesta feina s’ha complicat pel salt qualitatiu que ha experimentat el món casteller i que ha fet “augmentar molt la gamma de castells”, reflexiona Matas. I si, a més, apostes per un nou repte i no s’assoleix, pots “hipotecar tota la temporada”.
