Quan em van demanar que escrivís un article sobre com s’havia desenvolupat la temporada a l’equip de pinyes 2014, vaig pensar que seria quelcom fàcil. Però, al cap d’una estona, vaig començar a pensar en retrospectiva i vaig veure que hi havia tantes coses a dir que no sabia ni per on començar. O sigui que potser que comenci pel principi. Pels que no ho tingueu clar, l’equip de pinyes és format per aquella espècie animal, en la seva majoria calbs i vestits de negre, que es passeja pels porxos del King-Kong amb una carpeta, un fluorescent, un bolígraf i (des de no fa massa) un tippex, encapçalat per quelcom similar a un goril·la d’esquena platejada que crida molt quan muntem els castells. La formació de l’equip d’aquest any era una mica atípica. Per començar érem ni més ni menys que 8 (molta gent, poques persones), un número atípic per la seva magnitud. Això venia donat per 2 factors claus: d’una banda, les complicacions laborals de dos dels membres de l’equip (del Flo i meves, concretament) no ens permetien una assistència del 100%, coincidint en algunes ocasions les nostres absències, fet que en un equip de 4 o 5 seria insostenible. De l’altra, la creació d’una nova figura, que havia d’interpretar l’Albert Pérez, que s’havia d’encarregar de dues tasques bàsiques: la transmissió de coneixements a aquells que s’haguessin d’estrenar en una posició concreta i, en els casos que fos necessari, realitzar petites reunions amb persones que ocupessin posicions concretes en castells concrets per tal que totes treballessin seguint el mateix criteri tècnic (alguns exemples podrien ser els laterals del 3ps o les crosses del folre del 4). Personalment, crec que s’hauria de mantenir i explotar més aquesta figura, ja que ajuda a millorar la qualitat tècnica en l’execució dels castells. Una última peculiaritat de l’equip era la bicefàlia, ja que el Flo i el Z compartien i es repartien responsabilitats. Aquest repartiment ens ha permès seguir fent reunions les setmanes que el jefe estava treballant fora (s’ha de dir que algunes reunions per whatsapp a les tantes de la nit hi ha hagut…) i tenir sempre un cap visible i clar a l’assaig.
Com a equip, teníem una sèrie d’objectius, que en major o menor mesura hem anat assolint al llarg de la temporada. A part del més obvi (preparar tots els castells que ens demanés el Cap de Colla), n’hi havia de referits a castells concrets i referits als castells en general i a aquells que en formen part. Del primer bloc, ens vam marcar amb vermell tres castells sobre els quals posar un especial atenció: el 3d8ps, el 4d9f i el pilar. En el 3ps s’hi ha anat treballat durant la major part de l’any, i s’han pogut anar establint criteris tècnics d’estructura i execució per anar millorant-lo. La principal preocupació en el 4 era aconseguir lligar bé els segons, fet que havia de donar l’estabilitat a l’estructura que utilitzem des de finals del 2011 i a la que no acabàvem de trobar el punt. I al pilar, al llarg d’hores i hores de reunió (i mitjançant molts quilos de morro fregit), li hem fet mil i un canvis, fins a trobar les mides i les mans que ens convencien.
En quant a la gestió humana dels components de la pinya, s’ha intentat que tothom tingués la seva posició als castells i estes mínimament satisfet amb allò que feia. Aprofito aquestes línies per a demanar disculpes a tothom que ens haguem oblidat o que s’hagi sentit desaprofitat. Sou molts, fem molts castells i la neurona dóna pel que dóna. En cap cas voldria (voldríem) que us penséssiu menystinguts. Ja sé que moltes vegades us diem que vingueu a parlar amb nosaltres i llavors sempre estem enfeinats i no trobem el moment, però us ho torno a dir. Si mai us passa això, parleu amb els tècnics, siguem nosaltres o siguin uns altres, que parlant la gent s’entén. Dos factors clau en aquest procés eren intentar que hi hagués el màxim de rotació possible de personal i que el màxim de persones possibles treballessin d’acord a un pla individualitzat per tal d’assolir una posició objectiu (alguns hi han arribat, alguns s’han quedat a mig camí però la feina està feta per a aprofitar-la en temporades vinents). En quant a la rotació, un parell d’exemples per pis en el 2d9fm: a la soca, l’han fet 4 semibaixos i 10 gansos diferents, al folre, 3 semisegons, 5 gansos i 6 crosses i a les manilles 3 primeres mans, 3 mans i mans, 3 segones mans, 5 laterals i 5 crosses. Podria parlar de més posicions i de més castells, però tampoc em vull fer pesat. Només dir que no puc ni comptar les crosses diferents que han fet el 3d9f a la soca i/o al folre o que si hem fet aquests canvis amb el 2d9fm imagineu les barrabassades que hem arribat a fer amb el 9d8.
Un últim objectiu va ser el d’adaptar-nos i millorar l’ús del projector, per donar més agilitat a l’assaig i poder fer més proves. Destacar el dijous i divendres previs a St Narcís, on tots plegats vam ser capaços de fer 14 pinyes entre ambdós.
La temporada, però, no ha estat tan fàcil i bonica com pot semblar. Hem gastat tants metres de tippex com quilòmetres han fet els autocars. Cal recordar les «punxades» de Cornellà (on no érem prou gent per fer el 4d9f) o dels assajos de Les Santes (on dijous no podíem pujar les manilles del 2 per manca de personal) per no acomodar-nos en la idea del final de temporada i estar alerta al principi de l’any vinent. Quan hem sigut molts hem fet autèntiques meravelles (hem posat 9(!) vegades 6ns del 3d10fm a l’assaig, 3 d’elles amb laterals), però hi ha hagut dies en els que ens hem estirat dels cabells (com a mínim els que en tenen) perquè no érem suficients per seguir avançant. Tot i aquests contratemps, hem enfilat 61 folres a plaça, 11 dels quals portaven manilles a sobre.
Per acabar, voldria dedicar quatre línies al 4d10fm. En primer lloc, un aclariment, no per absurd menys important. El nom d’#estrelladelamort és quelcom espontani i sense massa motius, no li busqueu molt sentit perquè no hi és. És un nom que va sortir quan ens vam posar davant de la plantilla de la soca en blanc (quan ja portàvem 2h30min de reunió) i aquest ha resultat prou atractiu perquè es bategés el castell d’aquesta forma. Curiositats a part, hem fet un passet més en el treball de l’estructura, que ens ha de servir per l’any vinent seguir-lo millorant fins a trobar aquells elements que ens permetin descarregar-lo. Que ningú es pensi que aquests monstres surten a la primera. De fet, per començar la feina d’aquest any ja es va partir de l’experiència i l’estructura dels assajos del 2011. Amb el assajos i l’intent de plaça se li han vist més millores a fer, que s’hauran de provar l’any vinent. Esperem ser prou gent com per poder assajar-lo en diverses ocasions, trobar-li la combinació correcta i, aquest cop si, descarregar-lo a plaça.
Ferran Cazador
Membre de l’equip de pinyes 2014.
