La Iolanda és una incondicional dels Minyons des de l’any 1999, just la temporada després que la colla descarregués el primer 3d10fm de la història. Als seus 53 anys, ha viscut moltes i fortes emocions dins la colla, acompanyada pels seus dos fills, el Xavi i l’Anna, el seu marit, el Manel, i la seva neta, l’Alba. Una gran família en tots els sentits…
Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Vaig entrar a la colla perquè el meu fill volia fer castells, i com que tenia alguns amics a Minyons, vaig preferir que provés aquí abans que amb els Castellers, però des de la ignorància total.
Què destacaries dels Minyons? M’agrada la seva forma de pensar, i de fer: de no ser concursants; que no vol dir no ser competitius, i mirar de superar-se en el dia a dia. De sempre tenir l’objectiu de fer castells per descarregar-los o com a mínim que han estat treballats per ser-ho. De gaudir dels castells com a festa.
Que al final de la temporada, puguem fer una gran festa (Diada), en què encara que les coses no hagin anat bé, tots celebrem la temporada amb un muntatge al·lucinant on tots fem el numeret i ens ho passem d’allò més bé.
Quina posició ocupes als castells? En l’actualitat faig de tothom, però he fet de crossa i d’escaleta.
Quin és el teu castell (estructura) preferit? Tinc molt bon record del 4d9 net, i és un castell que per la seva dificultat el trobo magnífic. I m’agradaria poder tornar-lo a fer. Que no vol dir que no m’agradin uns altres com el p8fm, 3d10fm.
Quin t’agradaria que assolís enguany la colla? 2d8 net que s’està treballant molt bé.
Com a encarregada de l’arxiu de la colla, quines tasques desenvolupes? Quan tenim actuació, de seguida que arribo a casa dino i descarrego les fotos de l’actuació al disc dur, busco les fotos dels castells fets i les envio, així com el vídeo. Faig el recull de premsa i intento organitzar i guardar tot el que arriba a arxiu.
Abans tenia molt temps i em podia dedicar més hores, ara estic demanant col·laboració, ja que no en tinc tant. Per això aprofito aquesta entrevista, per si a algú de la colla li agradaria fer coses en l’arxiu, que es dirigeixi a mi.
Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida? Terrassa. La nostra Diada.
Explica’ns alguna anècdota de quan els teus fills eren canalla. En tinc moltes, ja que va ser una època molt maca, en la que vaig gaudir molt i m’ho vaig passar molt bé, ja que vam fer pinya amb els altres pares i sortíem els caps de setmana que no teníem castells.
Anàvem a veure el vídeo els diumenges a la tarda al bar. Mentre ells jugaven (ja que el vídeo era l’excusa, desprès ningú el veia), nosaltres fèiem la tertúlia i s’ho passaven molt bé jugant al pati.
Ells van ser molt feliços, la canalla de Minyons és molt privilegiada, pocs nens tenen la sort de poder gaudir d’una casa enorme com Minyons on poden jugar lliurement en tots els espais, i que la única prohibició sigui: “no surtis al carrer”. Poder jugar a pilota, a cuca amagat, a la llauna…., són jocs que els adults més grans de 40 anys hem gaudit al carrer, però els nens d’ara pocs poden fer-ho.
Què li diries als pares que no volen deixar fer castells als seus fills perquè pensen que és perillós?
Els diria que no és més perillós, que jugar a futbol, o a hockey o esquiar o patinar, o fins i tot jugar al pati de l’escola on s’han fet estudis on demostra que és el lloc on els nens es fan més mal. O la piscina, on cada estiu s’ofeguen masses nens, que mirin estadístiques. I que després de mirar-les comparin amb la quantitat de beneficis que tenen els castells per la canalla:
- Una activitat familiar on tots podem participar d’alguna forma, no com espectador, sinó com membres actius.
- De relació social, es barregen joves, avis, persones de tot nivell cultural…
- Grau de responsabilitat, companyerisme, amistat, empatia…
Diguem una cosa que calgui millorar a la colla…
Tenir cura del local, la gent se l’ha de fer seu i cuidar-lo com si fos casa seva, ja que passem moltes hores en ell, i a casa no som tan deixats. Si tots poséssim de la nostra part i no deixéssim llaunes o ampolles per terra o recollíssim les coses que han deixat els altres. Si vigiléssim de no posar els peus a la paret, les llums enceses…
Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?
Estic totalment en contra del concurs, primer perquè trobo que els castells no són puntuables, tots sabem el grau de dificultat que tenen i no és el mateix un castell, per una colla que el fa una primera vegada, que el que l’ha assolit moltes.
No és normal que la diferència de punts sigui tan curta entre un castell carregat i un altre descarregat.
En els castells no pots anar a competir, no pots tirar un castell mirant la puntuació que té: per guanyar, has de fer el que tinguis millor preparat per poder descarregar.
Quines altres aficions tens? Llegir, anar a passejar al bosc… tinc un pastor alemany i m’agrada treure’l, anar a buscar bolets, espàrrecs…, anar a veure el mar.
Unes paraules per concloure l’entrevista…
Trobo que estem en un gran moment de la colla, que s’està fent una renovació important a nivell global, de molt jovent, que ve amb ganes d’implicar-se, de fer coses, de treballar, d’exercir càrrecs i això és molt important, ja que vol dir que tenim un futur molt bo, que no ens hem encasellat i que el nom de MINYONS DE TERRASSA, seguirà fent història.
Moltes gràcies.
