El Xavi és un bon minyó des de la Mercè del 95, sí, aquella del mític primer 5d9f carregat de l’era moderna. Als seus 53 anys, aquest sabadellenc, però senyor, :-), les ha vistes de tots colors a la colla, i continua amb la il·lusió del primer dia. Metge de professió, sempre té un forat per aparèixer als assaigs i a la majoria de les actuacions. Un puntal a folres i manilles, i allà on el posin.
Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla?
En una de les crides a portar gent a assaig (“amics, veïns, familiars, la tieta, el canari…”) per preparar la Mercè del 95 (el 5 de 9 necessita moolta gent…!), la meva germana, la Laura, em va “engatussar” per venir. Des que des del darrer cordó un paio em va passar per damunt, allò em va enganxar. La Laura i la Carme van deixar-ho al cap de 4 o 5 anys, i jo m’hi vaig quedar.
Què destacaries dels Minyons?
Segur que tots creiem que la nostra colla és la millor, per una qüestió bàsicament emocional, tot i que en realitat, probablement totes les colles s’assemblen més del que diem…
Crec que bona part del tarannà de Minyons, ve donat per l’origen de “colla nova” sense tradició “secular” ni geogràfica. Ja d’entrada crec que va tenir una motivació més lúdica i social, sense haver de ser “garants de la tradició” com els passava a la zona tradicional. El manteniment d’aquesta vessant social, integradora i de gaudi quan ja no som una “colla nova”, és el que la fa més destacable, al menys per mí.
Quines posicions ocupes als castells?
Als darrers anys de segones mans o ma-i-ma a folres i manilles, tal i com toca cada vegada menys manilles, i probablement més aviat que tard a les creus de la soca… El temps no passa en va!
Has col·laborat amb la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?
No de forma sistemàtica. Alguna col·laboració en jornada de prevenció de lesions, i a plaça a disposició de l’equip assistencial.
Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís la colla?
Tots els “pepinus” em flipen, especialment amb folres i manilles perquè permeten a més gent sentir-se’n partícips de primera fila, però l’estructura que mes m’agrada és el cinc, i si és de 9, millor.
Per la colla, m’agradaria fer els que s’han treballat sense acabar bé encara (el dos net, el quatre amb agulla o el quatre net, que es va fer, però fa massa temps…).
Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els què has pogut participar?
En una actuació al Raval per Festa Major, muntant el dos de nou, el Cèsar i jo vàrem caure tots solets de les manilles… La costellada va ser heavy, però després d’haver de desmuntar tot el castell, vaig posar cara de pal (aquella de “parese mentira, eh? No me he hecho nada…!”) i amunt un altre cop… Vaig tenir les costelles adolorides un mes, però per no tornar a posar-me vermell no ho vaig dir a ningú del pati…
Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?
Segur que tots pensem en el nostre “repòquer” (Festa major, Sant Fèlix, La Mercè, Girona i Diada), però per mi Girona és el súmmum, perquè l’hem fet nostra des de l’inici. Té una mica de “mite” que ens motiva moltíssim i això fa que els assajos siguin massius i hi puguem plantar la “flor i nata” del repertori.
Quins són els teus objectius castellers?
Seguir fent castells on sigui més útil, tot i no poder ser més assidu a les actuacions. Gairebé més que això, fer assajos brutals, multitudinaris, disciplinats, d’aquells amb molta trempera. Ja sabeu: El patí, allà on tot comença…
Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?
Hi estic en contra. Tot i les progressives modificacions del Reglament, que l’autosuperació amb seny no sigui el més important, em talla molt el rotllo.
Per altra banda, cada colla té les seves peculiaritats, i si els inicis de la colla van portar ja des de l’origen a aquesta decisió, a mi ja m’està bé que se’ns reconegui per aquest fet…
Quines altres aficions tens?
No tinc gaire temps!!! Surto a córrer, teatre, panxing… Vetllades amb els amics, no tan sovint com voldria!!
Com a metge, creus que els castellers, en general, som conscients dels riscos de la nostra activitat?
Definitivament, noooo… Som bons i per això tenim pocs accidents, però ens refiem massa (especialment a assaig a les proves netes), no prenem mesures de seguretat personal en les posicions a la pinya, i els accidents passen al moment menys pensat. Com en tots els àmbits (trànsit, feina, esports de risc), la manca de concentració és la causa de la majoria d’accidents, que en la nostra activitat poden ser greus. Hem de insistir-hi més. El Jaume Rosset té TOTA LA RAÓ.
Ets un dels minyons de fora de Terrassa que més anys porta a la colla, què et donen els castells? I els Minyons?
Els castells són una activitat única. La sensació de pertinença a un grup ampli, variat, obert a tothom sense limitacions, només per a aconseguir un objectiu efímer i bellíssim amb un esforç brutal, no té preu.
A Minyons m‘hi sento reconegut com qualsevol, partícip d’una voluntat ferma, fent país i xalant com un animal.
Unes paraules per concloure l’entrevista…
Els Minyons són un exponent molt peculiar d’aquest fet cultural que són els castells, i no sé si podria marxar d’una altra colla per anar a Minyons, però segur que no em veig marxant de Minyons per anar a una altra colla.
