La setmana passada 5 minyons vam agafar les maletes, l’avió i una carretera meravellosa (plena de corbes) pel cor del Rif, per anar a Al Hoceima a fer un taller als alumnes de l’institut “Noveau College” de la ciutat.
Dijous al matí, una vegada instal·lats, ens vam presentar al “Noveau College”, després de fer el típic esmorzar rifeny (olives, pa, mantega, té i un ou) per fer un taller amb més de 100 nens i nenes. Cal dir que aquí és on ens allotjarem durant la nostra estada allà al mes d’agost.
Després de què el Director de l’institut ens donés la benvinguda al seu despatx, i d’escalfar una mica fent algun pilaret (que ja va comportar que es quedessin bocabadats) vam entrar a l’aula per presentar-nos i començar a explicar la part teòrica. Els hi vam explicar qui érem els Minyons de Terrassa, què hi fèiem allà, i vam intentar transmetre’ls-hi els valors dels castells, per després, donar pas al vídeo explicatiu de la Unesco. Les cares dels assistents parlaven per si soles! Quan va acabar vam fer un torn de preguntes i després vam sortir al pati a fer la part pràctica. Aquell dia vam estar de sort, només estàvem a 27 graus…
Primer els hi vam explicar el passos que utilitzem per enfilar-nos a un castell i vam acabar l’explicació fent-los un pilar de 3 net mentre els hi explicàvem com es voltava a un castell.
Seguidament vam començar a fer proves amb tots els que volien provar-ho. Després de veure qui tenia més traça vam optar per fer un pilar de 3 net on l’enxaneta era una de les noies, així com diversos poms amb ells com a protagonistes, tant al terra con enfilats.
Per acabar el taller vam fer un pilar de 3 amb pinya, que estava format íntegrament pels assistents al taller, exceptuant el segon del pilar! Van quedar encantats i fins hi tot es van atrevir a fer algun pilar entre ells mateixos!
L’altre taller previst per aquell mateix dia per la tarda es va haver de suspendre, ja què, a la plaça del centre de la ciutat hi havia una manifestació i no ens van recomanar assistir-hi… Realment va ser una llàstima no poder-lo fer, ja que tant ells com nosaltres en teníem moltes ganes.
Cal dir que vam quedar molt sorpresos amb l’acollida que ens van fer! Sobre la ciutat, els costums i la gent d’allà…. no us diré gran cosa més (només que és difícil trobar cervesa i paper del lavabo!!), la resta ho descobrireu vosaltres mateixos quan hi anem a l’agost, ens hi esperen amb moltes ganes i amb els braços oberts!!
Xavi Lleberia.
