Ahir després d’assaig es va celebrar la inauguració oficial del nou futbolí del local. Després d’uns anys sense aquest joc tan lligat a la història de la nostra colla, ja el tornem a tenir aquí! Amb motiu de la inauguració oficial, el nostre president, el Cesc va llegir un discurs redactat per algun dels seus assessors, al qual vam poder tenir accés, i aquí us el copiem:
Quan a principis del mes de desembre de l’any passat em vaig assabentar que l’Enric Cardús plegava com a president de la colla, em van venir al cap dos pensaments:
El primer: què podia fer jo perquè el local dels Minyons tornés a tenir un “futbolin”.
I l’altre: Perquè el Nacho Vidal tenia aquell membre i jo no…?
Com podeu comprovar, avui un d’aquells pensaments es materialitza. Endevineu quin??
Per tal de fer-vos cinc cèntims de l’estreta vinculació històrica de la colla amb aquest joc universal, us diré que les millors etapes castelleres dels Minyons han coincidit sempre amb els moments més esplendorosos del “futbolin” al local. (Fi de la cita)
Ja en l’època del Martí i l’Esperança, a principis dels noranta, el jovent de la colla s’arreplegava al voltant d’aquest joc (Torreons, Xiclets…). En aquella època fins i tot estava prohibit entrar a la sala si no es fumaven porrus i es bevia calimotxo…
La segona època daurada de la colla va arribar en l’etapa dels Puig, on la colla va veure néixer i créixer al voltant del futbolin a grups a bastament consolidats a la colla a dia d’avui com els Kurtits, o els Cepitus. (Fi de la cita)
I la darrera època d’esplendor la van protagonitzar els Mikros, que sense arribar als nivells d’excel·lència en el joc d’altres grupuscles, van introduir tota una sèrie de trucs i estratagemes per tal de jugar partides gratis, i consumir alcohol tot i no tenir l’edat mínima.
A partir de llavors va arribar el declivi del futbolin, del bar, i en paral·lel de la colla. I així fins a quedar-nos fora de sant Fèlix… Tot pel “futbolin”! I és per això que aquell dia del mes de desembre de l’any passat vaig decidir que això no podia continuar així, que la colla havia de reaccionar. ¡S’havia de fer justícia amb el joc del “futbolin”, tant lligat als èxits d’aquesta colla!! (Fi de la cita)
I és per aquest motiu que us anuncio que, per fi!, ja el tenim aquí de tornada. El nou “futbolin” de la colla. Cuidem-lo. Mimem-lo. Gaudim-lo. Paguem les partides. No llenceu sipis a les barres quan vagin dures. No les doblegueu com si anéssiu a fer salt de perxa quan vulgueu aixecar la bola. No piqueu amb les monedes a la fusta quan vulgueu entrar a jugar com qui pica un Quinto. No l’aixequeu dos metres del terra i el deixeu caure a pes quan se us hagi empassat la moneda. Bé, ja sabeu, tracteu-lo com si fos el vostre fill o el vostre pare.
Res més, gaudiu-lo i animeu a tothom a jugar i a fer caliu. I recordeu: qui guanya es queda!!!
Redacció.
