Els Kurtits celebrem enguany el 20è aniversari de la fundació del grup. Malgrat que no hi ha una data exacta de naixement, al igual que amb la majoria dels grups de la colla, crec que va ser pels volts del 1996 quan una grupet de joves membres de la colla vam anar reforçant els vincles d’amistat. Ens unia l’edat (tots estàvem al voltant dels 15-20 anys), l’espai físic que ocupàvem al pati d’assaig (sota del “Pitus Porum”), i la passió pel futbolí.
El nom dels “Kurtits” el devem al President honorífic del grup, i actualment minyó en la reserva, el David Llobet, baix de la colla a mitjans dels 90. Ell és el “Kurtit”, literalment i figurada. Quan en aquelles èpoques el cridaven a un castell o quan sortia esbufegant d’una prova els col·legues li dèiem repetidament que era un “kurtit”, i aquest malnom li va quedar. La majoria dels que ens fèiem amb ell en aquells temps vam ser l’embrió del grup dels “Kurtits”.
En els inicis del grup, a la colla solament hi havia un altre grup que s’autodefinís com a tal i que ens pogués fer ombra. Aquests eren els “Torreons”, i els piques i conyes eren (són i seran) constants. Més tard van aparèixer els Cepitus, que prometien però van anar perdent força ràpidament. I darrerament els Mikros, que sembla que han agafat el relleu dels Kurtits en quant a empenta, motivació, i massa social.
Alguns dels primers Kurtits portaven ja uns quants anys a la colla i havien passat per un altre grup encara més jove ja dissolt anomenat “Xiclets”, altres venien dels “Torreons”, i un bon grapat s’hi van anar afegint a mesura que arribaven a la colla. En les èpoques d’esplendor es podien comptar fins a 30 Kurtits.
De Kurtits també n’hi ha que no fan castells als Minyons “per circumstàncies de la vida”. Algun de la Joves, de la Vella, de Guissona, de Mataró, de la Jove de Tarragona, Cornellà, dels Castellers de Vilafranca fins i tot… Aquests també tenen el pegat del grup com a membres d’honor.
Als inicis recordo que els castells s’assajaven els dimarts i els divendres, i normalment, els divendres després d’assaig pujàvem al bar a jugar al futbolí, fer una birra o un calimotxo, i més tard ens trobàvem tots a l’Oh Sí, al 3Punts, o a l’Espai, i més endavant en el temps, al Cortijo i al Tomstone (Faktoria) del carrer del Bruc.
Els Kurtits hem estat un grup força actiu i dinàmic dins i fora de la colla: vam editar una revista de temàtica castellero-minyona anomenada “Kurtits” de la qual van sortir solament 3 o 4 números; vam iniciar les trobades nocturnes a La Mussara en la jornada prèvia del Concurs de Castells; vam oficiar alguna missa negra pre Sant Fèlix; vam organitzar els primers tornejos de futbol entre grupuscles de la colla; vam muntar la primera “batalla de pancartes” al pati de la colla per la Diada de la colla; vam organitzar alguns concerts memorables a finals dels 90 i principis del 2000; etc.
Potser el punt àlgid en la història dels Kurtits, el seu moment de màxim esplendor, coincideix amb l’organització de la 23a Diada de la Colla, l’any 2002, diada que dediquem al Concurs de Tarragona, i que encara avui molta gent recorda gràcies a que vam descarregar el 3d10fm i pel playback de Los Chichos del “Son Ilusiones” amb tres castellers amb camises verda, rosa i vermella.
Hi ha moltes anècdotes més que engrandeixen la llegenda dels Kurtits i necessitaria hores i hores per explicar-les totes, però us en faré cinc cèntims perquè us en feu una idea:
Recordo l’any que van fer fora a dos membres del grup de Port Aventura perquè els van enganxar “in-fraganti” quan consumien substàncies estupefaents ben amagadets. Algun membre de la junta els va voler abandonar a les afores del parc d’atraccions quan la colla tornava a Terrassa.
Recordo també la “taja” que va agafar un Kurtit en un dels festivals musicals organitzats pel 20è aniversari, al Centre Cívic de Can Anglada. El més bo de tot és que aquest Kurtit havia de treballar a la barra, i abans de començar el concert, ja estava traient la pota pel recinte.
Recordo una Diada que vam fer enfadar molt al Negre, quan marxàvem del Recinte Firal cap al local i s’estaven carregant trastos a la camioneta del Puig, i un bon grapat de Kurtits vam pujar dalt de la caminoneta per anar fins al local. Encara ressonen els crits i insults del Negre per fer-nos baixar.
Recordo un darrer assaig de Diada que als Kurtits se’ns va ocórrer fer una darrera prova quan ja quedava poca gent al pati. Vam enlairar un 3d6 net fins als dosos, amb a penes tres o quatre persones voltant. La cara que va fer el cap de colla, el Litus Aranda, que estava al bar fent la birra, no es pot definir amb paraules…
Recordo a un Kurtit pujant al terç d’un 2d6net a l’assaig, tot i que no l’havien cridat a ell i que mai pujava a aquest castell. El cap de colla (Jordi Caus) no li va voler treure la il·lusió i el va deixar fer, i el castell es va carregar i descarregar per sorpresa de molts.
Recordo un any que hi havia un grup d’un cau o d’un esplai convidats a dormir al gimnàs de la colla, i entre uns quants Kurtits, amb l’ajuda d’algun veterà, vam intentar penjar les motxilles del sostre amb l’ajut d’una corda, però ens van enganxar “con las manos en la masa”.
Recordo una pintada dels Kurtits que va aparèixer a una de les parets del pati del local acabat de pintar, i que mai es va saber qui n’havia estat l’autor/s.
Recordo un Sant Fèlix en que la colla participava de la Processó, però els Kurtits vam decidir anar de gresca. Anàvem fent el ruc pels carrers de Vilafranca i ens vam topar diverses vegades amb la Processó i amb la colla concretament. No recordo que els devíem dir o cantar, però a ben segur que als dirigents de la colla no els devia fer gens ni mica de gràcia. Aquell any, recordo una guerra d’ous des de la planta superior d’un bar per on passava la Processó, i fins i tot, algun ou sortint per la finestra…
Recordo uns quants dinars de Festa Major a Cal Gendre, on tenien més paciència que un sant. Cantàvem jotes, fèiem guerres amb menjar i beguda com a projectils, fèiem explotar petards, fumàvem de tot fins i tot quan ja no es podia fumar, cridàvem, fèiem comentaris barroers a les sofertes cambreres que eren ja com de la família kurtida, fèiem estriptís masculins i femenins, picàvem a la taula, als plats i les copes, fèiem volar alguna que altra cosa per les finestres, algun que altre vòmit… Tanmateix, sempre ens deixaven tornar, i s’estimaven molt als Minyons (i als Kurtits).
I moltes més coses que podria recordar, però no acabaria mai. Segur que les podreu escoltar qualsevol dia de tertúlia després d’un assaig, una actuació, o simplement fent unes cerveses al bar de la colla.
Per Kurtits ha passat molta gent. Alguns encara continuem al peu del canó. Altres venen a fer castells esporàdicament, i alguns ja s’han desvinculat totalment dels castells, però tots han format part de la família kurtida en un moment o altre. En citaré tots els que recordo, tot i que a ben segur que pot ser que d’algun me n’oblidi:
Kurtit – Hippy – Depor – Risto – Zubi – Tomàs – Franc – Guillem – Rubèn – Perikin – Carné – Mayolas – Oni – Litus – Ramón de Tàrrega – Txals – Amaia – Judit – Villena – Marc – Joana – Salut – Martí – Roger L. – Oriol – Ignasi – Espiga – Loli – Sònia – Roger G – Rac – Mònica – Mel – Mireia – Piru – Magda – Yesi – Rosa – Carme – Guti – Morros – Maria – Marta – Gemma – Laura – Masclot – Jessica – Berta – Timi – Ito – Mia – Cristian – Oriol – Jaunele – Bustos – Ramonet – Sopes – Traga – Albert…
Xavier Carrillo “Risto”.
