Amb aquest nom, hem batejat no només l’actuació, sinó tots els actes programats per aquest cap de setmana de celebració, emmarcat també dins els actes del 35è aniversari de la colla.
Des del 1988, en que vam materialitzar el somni -i la necessitat- d’una seu social pròpia i ens vam poder embarcar en l’adquisició del nostre estimat Local, la Casa Jacint Bosch, (..sí sí, adquisició amb tots els ets i uts, que ningú ens ha regalat res) any rere any hem celebrat aquest esdeveniment en dissabte, al voltant del tercer o quart cap de setmana d’octubre (el vam inaugurar el 22 d’octubre del 1988) amb actes lúdics i festius de tota mena: jocs de nit, concerts, representacions, gimcanes, audicions, homenatges, ballorros, súper-espectacles (els “Dimonis” dels Comediants, el 1996, per exemple) i, naturalment, fent actuacions de castells tant al mateix Local com a la plaça Maragall -davant del Principal- i també a la plaça Vella.
Pel que fa als castells realitzats, durant molts anys hem aprofitat aquesta especial actuació per fer tot seguit, i a vegades junt amb les colles convidades, un bon assaig. En la Festa del Local del 1991 vam fer el primer castell de vuit mai completat dins el Local, en la del 2000 ens vam traslladar a la plaça Vella per a fer créixer aquesta diada i convertir la Festa del Local en actuació de nou (fins ara, i entre molts altres grans castells, en aquesta actuació ja hi hem alçat nou castells de nou!!), i en la Festa del Local del 2004 vam atorgar al pati de la Casa Bosch el títol de tercera plaça de nou de la ciutat!
També ha passat que, des del 1996 en que comencem a actuar en les Fires de Sant Narcís a Girona i ens plantegem aquella actuació com un dels punt àlgids de la temporada, la Festa del Local esdevé gairebé una actuació de vigília o una prèvia a aquell gran compromís, cosa que ens va molt bé, però que naturalment també condiciona els actes de celebració que programem per a la nit de la Festa del Local.
Enguany, i seguint amb aquest esperit de renovació i creixement de la festa, per primer cop la traslladem al mes de maig, centrant tota la festivitat en el dissabte i deixant l’endemà lliure d’actuacions.
Així doncs, arribem a l’anual cita després d’una intensa setmana d’assajos en la qual, entre altres proves importants, hem tornat a descarregar el Pilar de set (i ja en van tres!)
Abans de donar inici als actes programats però, ja comencem la jornada el dissabte al migdia al club Egara amb un Pilar de cinc, col·laboració que ens demanen en motiu de la inauguració del 2nd European Mami’s Hockey Festival 2014 (un pilar, d’altra banda, amb una pinya multicolor espectacular composada per més de tres-centes jugadores d’hoquei d’un munt de països d’Europa i Amèrica! Tota una experiència!)
El pilar caminant
A les sis de la tarda, comencem el que serà una de les imatges més icòniques del cap de setmana: el Pilar caminant amb el que volem unir dos elements de la ciutat destacats com la Creu Gran de Terrassa i les Esglésies romàniques de l’antic poble de Sant Pere -amb el punt més espectacular de la travessada de l’emblemàtic Pont de Sant Pere-, però també agermanant amb aquest acte dos elements patrimonials tan importants com són els Castells dels Minyons de Terrassa i el conjunt monumental de la Seu d’Ègara.
Són tres-cents cinquanta metres dividits en quatre trams: el primer, de 124 passes, de la Creu Gran al carrer Sant Antoni; el segon, de 83, que va fins el pont de Sant Pere; el tercer, el propi pont, de 76; i el quart, la plaça del Rector Homs, de 74.
Els Minyons no estem acostumats a aquest tipus de pilars, excepte els caminants d’entrada a plaça, és clar. El precedent més semblant l’hauríem d’anar a cercar la nit de Sant Joan del 1999 quan, en plens actes del 20è aniversari, vam tenir l’honor de dur la Flama del Canigó des de Vallparadís fins a la Torre del Palau, i en passant pel davant del Local, ens hi vam afegir amb un Pilar de quatre caminant que va acabar sent una gran i inoblidable odisea (vegeu-ne la crònica a la revista Colla núm. 77).
En aquest cas ho hem assajat de valent i hem vingut unes quantes vegades a fer el recorregut in situ, cosa que ens ha permès de veure les peculiaritats de cada tram i decidir el lloc idoni, a mig trajecte, on hem de fer el canvi de mans i el canvi del baix.
I així és: després d’assegurar cadascun dels tres components superiors del pilar amb un arnès i una corda d’escalar,i també d’haver col·locat una minúscula càmera de vídeo al casc de l’enxaneta per enregistrar l’aventura, iniciem l’itinerari amb força expectació. Tot plegat, són uns sis minuts per completar tot el recorregut, comptant que en finalitzar el segon tram, just abans de travessar el pont, fem els canvis esmentats (és un pas delicat, força estret i en el qual és imprescindible que tant el baix com les mans estiguin “frescos”, ja que, no cal dir que el desplaçament pel damunt del pont no permet cap petit desviament o ensurt.)
Abans d’acabar el segon tram, però, ja hem trobat un contratemps: i és que, en lloc de tenir el pas alliberat del tot, hi ha uns quants cotxes i motos aparcats just a l’entrada del pont, fet que afegeix una mica més de treball al “primer equip” que, a aquestes alçades, ja arriba força cansat…
Pel que fa a la part superior del pilar, de moment va bastant bé, però a partir d’aquí el menut enxaneta es comença a apalancar al cap de la terça, dificultant la posició dels castellers, que comencen a patir en la travessada del pont i, especialment, en la remuntada del pronunciat pendent del darrer tram, que fem acompanyats de les mostres d’entusiasme i alè del públic assistent i del repic de les campanes mil·lenàries de Sant Pere.
Un cop arribats a terme, i seguint amb la intenció inicial (i aquí cometem una bona errada), li fem fer mitja volta al pilar per descarregar-lo de cara a la plaça, però aquest ja està al límit i l’acabem de desequilibrar, provocant-li la caiguda en el darrer moment…
Malgrat aquest inesperat desenllaç, l’empresa ha estat un èxit, i cal felicitar als promotors per la idea i a tots els minyons per l’esforç i la il·lusió amb que hem escomès el repte.
Per cert, com a fet curiós hem de recordar que en Guillem Comas, el nostre actual cap de colla, ha excusat la seva presència i per tant no podrà dirigir-nos en aquesta especial diada, degut a que fa una estona acaba d’estrenar-se en el meravellós món de la paternitat (si no anem errats, diria que és el primer cap de colla d’aquesta casa que esdevé pare en ple exercici del seu càrrec.) Enhorabona!
L’actuació
Continuem els actes programats amb l’actuació dels Bastoners de Sant Pere i del Drac Baluk Astharot-Diables de ca n’Aurell, mentre ens anem posant a punt per engegar l’exhibició de castells. En aquesta especial ocasió, ens acompanyen dues colles de la zona tradicional: la Colla Joves Xiquets de Valls i els Nens del Vendrell (pels que no ho sabeu, i això ve a to ja que enguany estem celebrant el 35è aniversari del nostre naixement, els vendrellencs van ser la colla que va actuar a la Festa Major de Terrassa del 1979, a instàncies de la nova colla dels Minyons que tot just s’acabava de crear i, tot i que encara no ens havíem presentat -ho vam fer el 14 de juliol-, ja vam participar enfaixats en els seus castells, realitzant amb ells fins i tot un pilar de quatre amb baix, terç i enxaneta terrassencs! Tot un honor!)
Amb una mica de retard (es veu que els autocars han deixat els Nens del Vendrell a l’estació d’autobusos i pugen caminant fins a l’antic poble de Sant Pere!!) comencem l’actuació, per primer cop en la nostra història i també en la d’aquest recinte mil·lenari, dins el meravellós entorn de la Seu d’Ègara, just a la placeta del davant de l’església de Santa Maria, amb el cinquè Cinc de vuit de l’any que ens surt preciós.
Tot seguit, ens enfrontem al primer castell de nou de la present temporada. Com hem dit, i per motius “paternals”, hem de substituir un dels quarts previstos, però com que enguany hem treballat a consciència diferents i variades alineacions en totes les estructures, el canvi no ens suposa cap mena de dubte ni de problema. Així, amb bona mida i bon nivell, arriem aquest primer Tres de nou que, ben compassat, descarreguem de forma magistral. És un dels “primers-de-l’any” més bonics que hem fet mai. Felicitats!
A més, atenció, és el Tres de nou descarregat més matiner de la nostra història (el 19 de maig del 2002 en vam carregar un a Nou Barris), el desè Tres de nou assolit en una Festa del Local (10!) i el cinquantè que descarreguem a la nostra ciutat (50!!).
I ja posats, i de retruc, hem creat una nova -i bellíssima- plaça de nou a la ciutat: la Seu d’Ègara!
El tercer castell d’avui és una altra estrena: el Set de vuit. Una construcció que només hem realitzat en una ocasió (Cornellà, 2-6-2013), que avui coronem de manera correcta i que només ens mostra algun problema a la baixada, quan se’ns comencen a estirar més del compte un parell de rengles, a terços, de la banda del quatre.
Sense deixar les estrenes, i avui ja anem a per la tercera, afrontem la ronda de pilars amb el Pilar de set. Com ja hem explicat, enguany ja n’hem descarregat tres a l’assaig, i avui és el dia que hem triat per presentar-lo a plaça. Amb un cel ja en ple capvespre, enlairem aquest esvelt espadat que puja àgilment i que presenta uns segons de perill a nivell del terç en els moments de la carregada i la sortida, però que els pilaners salven amb mestria.
I ara sí, ja per acabar l’actuació, alcem vuit pilars de quatre simultanis amb els quals ens acomiadem d’aquest espai màgic en el qual hem realitzat una molt magnífica exhibició i a on esperem tornar-hi a portar els nostres millors castells en futures ocasions.
Els Nens del Vendrell han realitzat una de les seves millors actuacions: 2d7, 3d8, 4d8, Vd5; i la Colla Joves Xiquets de Valls: 4d8, 3d8, 5d7, Pd5.
..I la Festa
Amb una fideuà popular comencem els actes de la nit a la mateixa plaça del Rector Homs. Tot seguit, un concert de les nostres estimadíssimes Gralles Grillades, que donen pas al grup terrassenc de folk-punk-celta Sigelpa, i finalment als cardonencs Strombers, el grup del tema “Tocant el cel amb la ma”. La festa, molt concorreguda, encara continuarà fins a altes, altíssimes hores al Local… Si les parets parlessin…
Ramon Codinas i Fort
