Després d’una nova i intensa setmana d’assaigs, en la qual ja hem gaudit del primer Pilar de sis (preciós!), i amb un clima incert ben adient a l’època, tanquem aquest més de març marxant de sortida de cap de setmana a l’Alt Empordà. Alguns ja ho fan divendres després d’assaig, amb la intenció d’anar a posar a punt la casa de colònies Les Orenetes, al poble de Borrassà, i a preparar-hi un bon caliu per l’arribada del gruix de la colla l’endemà dissabte. Ens consta que aquesta primera comitiva va trencar literalment les hores, en una nit farrera d’alta intensitat.
Així, passant un dissabte amb força activitats lúdiques i degoteig constant de minyons, i amb el fatídic canvi d’hora primaveral inclòs, arribem a un diumenge al matí plujós on, ja tots plegats, ens dirigim al municipi de Castelló d’Empúries per actuar en el bateig de la colla local Vailets de l’Empordà, acompanyats també dels Marrecs de Salt.
Fent una cercavila amb els gegants locals i amb uns batucaires, els “Tramuntakada”, que ens acaben de despertar de forma contundent, ens plantem a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, davant la preciosa Basílica gòtica de Santa Maria, coneguda popularment com la Catedral de l’Empordà. Una plaça empedrada que atribola els nostres tècnics, degut a la pronunciada pendent existent en la major part de la seva superfície.
Actuant en segon lloc, i després d’entrar a plaça les tres colles alhora amb els respectius pilars de quatre caminant, engeguem l’actuació alçant el segon tres de vuit de la temporada que, tot i presentant alguns canvis d’alineació respecte el de diumenge passat, descarreguem amb força tranquil·litat.
A la segona ronda, i descartant l’estrena d’un possible quatre de vuit, ens decidim pel tres de set aixecat per sota, estructura poc freqüent en el nostre repertori (no arriben a cent les vegades que l’hem portat a plaça) i que no portàvem en cartera des de feia onze anys, concretament des del maig del 2003! Així doncs, amb l’estrena de la immensa majoria de membres del tronc i de la pinya en aquesta construcció, i amb alguna dificultat de coordinació en l’aixecada simultània de les tres rengles, alcem l’únic castell que ens fa suar de la jornada, amb l’anècdota inclosa que l’enxaneta inicia la remuntada del pom abans d’hora, en la penúltima aixecada. Tot i això, el coronem i descarreguem correctament, enmig del deliri que comporta aquest tipus de castell per part del públic assistent.
Com a tercer castell, i també com en l’actuació anterior, optem pel nou de set. Una estructura composta i complexa, que ens permet el treball de força membres del pom de dalt, del tronc i de la pinya, i que completem sense cap ensurt.
Tanquem l’actuació amb un vano de cinc.
Pel que fa a les altres dues colles, els Marrecs fan castells de set i els amfitrions s’estrenen en el seu primer castell de set pisos, el quatre de set, i descarreguen, també per primer cop, el dos de sis. Enhorabona Vailets!
Un cop enllestida l’actuació, i també contents també perquè el temps ens ha respectat, continuem la festa a l’espectacular sala polivalent de Castelló d’Empúries, on compartim una deliciosa fideuà i un posterior ballorro ben animat amb els companys de les altres dues colles.
Ramon Codinas i Fort
