Article d'Eloi Perich
El passat dia 20 de gener es va celebrar l’assemblea anual de Minyons al local de la colla per passar balanç de la temporada passada i també per escollir noves juntes de cara a la temporada 2018. Dins d’aquesta assemblea es va donar el fet inèdit de la presentació d’una mateixa candidatura de junta i tècnica sota el nom d’equip de colla. Es tracta d’un model de gestió i organització innovador i de canvi. S’ha passat d’un model d’organització vertical a un model d’organització horitzontal.
Però… Què vol dir aquest canvi? Perquè s’ha dut a terme? Era necessari? La colla està preparada per funcionar d’aquesta manera?
Voldria donar resposta a algunes d’aquestes preguntes que, de ben segur, tots els minyons tenen actualment.
Diu Kozma R (2012) que en la societat, hi ha hagut una sèrie de canvis organitzatius tant socials, com empresarials, provocats per l’entrada en la vida de les persones de les noves tecnologies.
Pel que fa a l’organització de grups (siguin empresarials o socials), s’ha passat d’un model d’organització vertical on les informacions i decisions eren tractades per uns pocs a un model d’organització horitzontal on la presa de decisions és molt més descentralitzada i participativa. On la informació es comparteix entre tots els membres de la comunitat. Aquest canvi de model organitzatiu, comporta que les persones es comprometin. També aporta un major nivell de coneixement de les situacions al voltant del grup. Es tracta només de fer partícip a tothom de les decisions preses per tal d’arribar a un consens on la veu de tothom sigui escoltada i tinguda en compte. D’aquesta manera, els projectes són una creació de la comunitat. Així doncs, dins del canvi de paradigma del model organitzatiu, on la gestió és horitzontal, els resultats poden ser evidents. Es crea coneixement, s’involucra més a les persones, es treballa per un objectiu en comú i compartit per tota la comunitat i fa la gestió molt més coherent i participativa.
L’equip de colla doncs, tenint en compte aquesta definició, que pot resultar massa rebuscada per una colla castellera, es basa en aquestes premisses. Les de compartir informació, responsabilitats, coneixement, motivació, resolució, assertivitat i sobretot passió.
Considero que cal aprofitar aquesta corrent, ja no només per la necessitat d’adaptar-nos i modernitzar-nos (la colla sempre ha sigut innovadora en molts sentits) als nous paradigmes organitzatius. També cal aprofitar la sang nova i jove que ha entrat a formar part d’un espai de la colla, que històricament era destinat a aquelles persones de més edat o experiència. Cal aprofitar que s’ha obert la porta a una nova manera de treballar, diferent, però que pot donar uns resultats espectaculars.
L’equip de colla, al meu entendre, és una barreja d’il·lusió, passió, motivació, experiència i estima a la colla. És un projecte ampli, consensuat, gestat i creat per un gruix important i representatiu de totes les filosofies de colla. És un projecte que en cap cas resta tancat a la participació, on l’ajuda s’accepta i es demana. On els consells dels més experimentats de la colla són rebuts amb els braços oberts. Però per sobre de tot i com a aspectes que crec que destaquen sobre els altres, és un projecte jove, fresc i inclusiu.
