ELS ORÍGENS
La casa va ser projectada per l’arquitecte Josep Ros i Ros (1885 – 1951). Nascut a Martorell, és considerat com un dels arquitectes modernistes de segona generació. Segons sembla, no té cap altre edifici construït a Terrassa.
La família Bosch era una família important a la ciutat.
El seu cognom complet era “Bosch de Basea” una de les famílies més antigues de la vila de Terrassa. Tenien una casa pairal situada al capdamunt del turó, al peu mateix del qual hi passa la carretera de Rubí. Aquest indret està documentat des del segle XII.
La família Bosch de Basea tenien importants propietats a la ciutat, gaudien d’importants privilegis i drets sobre territoris sobre el terme de Sant Pere de Terrassa. Amb l’arribada de les desamortitzacions del segle XIX, aquests drets i privilegis van passar a ser territoris. És a dir, durant el segle XIX la família Bosch de Basea passen a ser pagesos terratinents, entre els quals hi havia el terreny que actualment ocupa el nostre local.
A mitjans del segle XIX el futur i el progrés social passava per l’èxit econòmic dins el món de la indústria tèxtil. Eren nombrosos els fills de propietaris rics que volien fer-se un lloc en la indústria i fer-se un lloc entre les grans famílies pioneres en aquest camp, com els Galí, els Busquets i els Sagrera, entre d’altres. Entre aquests joves cal destacar en Jacint Bosch de Basea i Curet (1830-1899).
És un exemple d’un fill de pagès ric que amb l’impuls industrial del segle XIX va convertir-se en un empresari d’èxit. Era el segon fill i per tant no fou l’hereu de les nombroses terres familiars, però sí que heretà la “legítima” amb la qual va poder endinsar-se dins del món del tèxtil. Va ser industrial i polític i se’l considera pare polític del qual més tard fou el Comte d’Ègara, Alfons Sala.
Jacint Bosch de Basea i Curet va acumular un extens patrimoni de finques urbanes i rústiques i l’amplià amb un notable capital industrial.
Bosch de Basea Curet tingué un fill anomenat Pere, però aquest va morir de ben jove de manera que l’avi ho deixà tot al seu nét Jacint Bosch de Basea i Tobella, nascut el 1890.
JACINT BOSC TOBELLA, EL PROMOTOR
Fou Jacint Bosch de B. Tobella qui va promoure la construcció de l’actual local dels Minyons de Terrassa.
Quan l’avi va morir, el petit Jacint només tenia 9 anys, però gràcies al bon cognom de la família i al capital heretat no tindria problemes en el món de les influents famílies burgeses d’inicis segle XX.
El 1912, Jacint Bosch és primet amb Maria Barata i Rocafort, filla també d’una de les bones famílies de la ciutat. Com que de diners no en faltaven i era molt important l’aparença, els Bosch-Barata opten per construir-se una casa en els dos casals propietat de la família al carrer Teatre propietat de la família.
ELS TERRENYS
A finals del segle XVIII, el solar que ocupa actualment la Casa Bosch era ocupat per terrenys rústics fora de la muralla de la vila, on artesans i menestrals hi tindrien horts i vinyes com a complement del seu ofici. Més avall hi havia el camí que portava al poble de Sant Pere d’Ègara.
L’any 1850 el carrer Teatre encara no existia. Només hi havia una finca anomenada Casa Puig de la Bauma. El 1854 els industrials Miquel Vinyals i Antoni Galí adquiriren uns territoris per construir-hi el que actualment és el Teatre Principal, inaugurat el 1857 i que donarà lloc al carrer. Cap a la dècada del 1860 i 1870 es construïren en aquest indret les primeres cases. Sembla que aquest territori abans era molt més pronunciat que el que és ara, però l’Ajuntament va rebaixar el pendent per facilitar les coses als qui volien construir-hi cases. A la foto es pot veure com hi havia cases abans que es construís l’actual Casa Jacint Bosch.
El 3 de maig de 1812 l’Ajuntament aprova el projecte de construcció d’una nova façana presentada presentat per l’arquitecte Josep Ros, com la que seria la residència dels Bosch Barata. La remodelació es va enllestir en un any.
La família Bosch Barata hi anà a viure i allà hi nasqueren els seus fills, fins a sis: Joan, Carme, Josep, Pere, Joaquim i Conxa. Es diu que aquesta casa fou la primera que tingué vàter i bidet. Tota una modernitat l’any 1912. Els darrers testimonis d’aquesta família asseguraven que hi havia gent que demanaven que els ensenyessin aquesta modernitat.
Era una casa burgesa en tots els aspectes. Els sostres de la planta baixa estaven decorats amb pintures de Joaquim Vancells i dels germans Viver, artistes de renom a l’època.
EL MODERNISME
Elements modernistes:
– Façana posterior del pati, on es destaquen les columnes de fosa i l’enrajolat.
– Vidriera de la porta de la planta baixa.
– Escala principal.
Cal recordar que el modernisme:
El modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del segle XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta totes manifestacions culturals de l’art i del pensament, és en l’arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb més ple sentit.
A Catalunya tingué una especial importància. El podem situar entre 1888 I 1926. Trobem edificis modernistes que al seu moment foren fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. Es pot parlar d’un moviment modernista català. De fet, en aquella època hi ha un contrast amb la resta d’Espanya, ja que mentre a la resta de territoris de l’Estat es viu una depressió col·lectiva per la pèrdua de les darreres colònies, a Catalunya hi ha un auge econòmic per l’exportació de productes tèxtils, el sorgiment d’indústries i la repatriació de capital.
El modernisme català es caracteritza:
– Ús de ferro en les estructures.
– Construccions de totxo vist
– Influència del gòtic
– Arquitectura decorativa. Preocupació pel detall
– Sovint els arquitectes dissenyen fins a l’últim detall, el mobiliari, les vidrieres, els mosaics, etc.
– Predomina la corba sobre la recta, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d’una estètica per se, l’ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.
El juliol de 1936 la família Bosch Barata es va veure afectada per la Guerra Civil. Tres dels germans de la família Barata van ser assassinats, ja que estaven vinculats a partits de dretes. Els que es van salvar van haver de marxar a cuitacorrents cap a Barcelona, on podien mantenir l’anonimat.
Durant la Guerra, l’edifici, confiscat per l’Ajuntament, hi decideix traslladar el jutjat de primera instància (1r pis) i el jutjat municipal (planta baixa). Després de la guerra, els Bosch Barata tornen a la casa però no per gaire temps, ja que els anys quaranta decideixen establir-se definitivament a Barcelona com van fer moltes de les grans famílies de la ciutat.
Llavors la casa va ser llogada per un empresari de Béjar, anomenat García Gascón, que hi residí fins a mitjans dels anys cinquanta.
Després passà a estar ocupada per la Funerària i al 1r pis la paqueteria Cabanas, que hi romangué gins els anys seixanta.
La famosa “Impremta” s’hi instal·là els anys seixanta i hi romangué fins als anys noranta.
Al primer pis també hi va haver durant els 70 i 80 una escola infantil.
Els Minyons de Terrassa vàrem comprar la finca a la família Bosch Barata l’any 1988.
