Bons Minyons: Òscar González.

WP_000732

L’Òscar González va néixer fa 31 anys i des d’en fa un parell i mig que és a la colla. Des de la Diada de la colla del 2011 que fa pinya amb nosaltres, i per molts anys! En aquesta entrevista us descobrim alguns dels seus secrets i motivacions. D’entrada us direm que és un malalt de l’esport i la darrera mostra la va donar a la sortida de la colla a l’Ametlla de Mar, on es va desplaçar en bicicleta des de Terrassa sortint a les 4 de la matinada per arribar amb temps!!!

 Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Què destacaries dels Minyons?

A través d’un cosí. Feia anys que em deia d’anar a algun assaig i mai m’havia animat. Al final vaig acceptar al novembre de 2011 i ja no he deixat de venir.

Què destacaria dels Minyons? A part del fet de fer castells (ja de per sí ja és prou interessant i divertit), la colla és com una gran família, i et relaciones amb gent que potser fora de Minyons no haguessis conegut mai. A més a més, sempre trobes gent per fer altres activitats no relacionades amb els castells, en el meu cas córrer, la muntanya en general, la bici, …

 Quines posicions ocupes als castells?

Normalment lateral o agulla, a la pinya, i alguna vegada també de lateral en algun folre.

Has col·laborat amb a la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?

Al 2013 vaig ser l’encarregat dels cascos de canalla. També vaig ajudar a la cursa de muntanya (retirada de cintes per marcar el circuit). Ara al 2014 acabo d’assumir la tasca de responsable del manteniment del local.

Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís enguany la colla?

El 4. De petit (anys 90) recordo haver vist als Minyons per festa major i diada, a l’Ajuntament, fent el 3 de 9 i el 4 de 9 amb folre sense moure’s ni un mil·límetre, semblava fàcil i tot. El 4 de 9 amb folre és un castell espectacular. I ja si li poséssim les manilles algun dia… De cara al 2014, hauríem de poder descarregar de nou la torre de 9 amb folre i manilles i, per què no, descarregar el 5 de nou amb folre i el pilar de 8. Després de molts anys vam carregar de nou el 5 l’any passat per diada i ja toca descarregar-lo. I el pilar el veig molt bé. El següent pas és pujar un pis. Consolidar el de 7 i, si és possible, intentar el de 8.

Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els que has pogut participar?

Realment no en recordo cap. Només porto dos anys i ara mateix no en sé destacar cap. Potser l’alegria viscuda al carregar el 5 de 9 de l’any passat per diada. Després de la temporada complicada que vam tenir ens mereixíem acabar bé.

Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?

Pel nivell de les colles i l’expectació generada, Sant Fèlix segurament.

Creus que tornarem aviat a Sant Fèlix?

No depèn només de nosaltres. Cal que recuperem el nivell dels últims anys i que baixi el nivell de la resta, sinó, no hi hauria cap raó objectiva per fer fora a ningú (per exemple la Jove de Tarragona) si mantenen el nivell de 2013. Jo espero de tota manera que l’any que ve hi tornem.

Quins són els teus objectius castellers?

Com a colla, fer els millors castells possibles a cada actuació, sense marcar uns castells concrets, això els ho deixo a la tècnica. A nivell personal, ajudar en tot el que pugui perquè puguem descarregar-ho tot, ja sigui fent de lateral, d’agulla, a la pinya, al folre o a l’últim cordó. El més important és la colla.

Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?

Estic a favor que se’n parli. A mi m’enganxa de nou aquest debat del concurs i sembla que hi ha gent que no vol anar-hi però tampoc que se’n parli, i m’agradaria saber els motius… Realment no tinc una opinió formada al respecte.

Quines altres aficions tens?

Atletisme, senderisme, ciclisme.

Ens pots explicar alguna altra aventura curiosa de les teves?

Abans d’arribar als castells, he estat molts anys corrent, fent Matagalls-Montserrat (si no em descompto, 14 edicions), la 3 Monestirs (7 edicions), i anant en bici tots els caps de setmana. He pujat molts ports de muntanya pels Pirineus de Catalunya i França. També he fet algunes marxes cicloturistes per Catalunya i Aragó: Quebrantahuesos, Puertos de la Ribagorza, Terra de Remences, Terra de l’Aigua, etc. Al 2010 amb uns amics vam fer la Luchon – Bayona (Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulour, Aubisque). Al 2007 la Marmotte, als Alps (Glandon, Télégraphe, Galibier, Alpe d’Huez). Dos o tres anys abans d’entrar a Minyons vaig començar a fer brevets, que són marxes de resistència (200, 300, 400, 600 km). Al 2011 vaig fer una de cada i al 2012, quan ja era a Minyons i ja gairebé no sortia en bici, vaig fer dos de 300, 1 de 400 i la BPB2012 (Barcelona – Perpinyà – Barcelona), de 630 km. Potser és el més bèstia que he fet, de moment. Però en un parell d’anys de sortir poc he perdut molt ràpid la forma. L’any passat amb prou feines vaig baixar a Perafort i Valls.

Ens pots avançar algun nou repte físic dels teus?

Ara mateix no tinc res en ment. Algun dia voldria fer alguna brevet de 1.200 km, tipus Paris – Brest (l’original), o alguna de les moltes per l’estil que es fan per arreu. I córrer una marató en condicions (per sota de 3 hores). De moment, recuperar el nivell que tenia fa uns anys, però no tinc temps d’entrenar. De tota manera, ara mateix m’ho passo millor anant en bici a les actuacions de Minyons, encara que només fem 50 km, que no pas sortir sempre en bici de carretera i ja està. Però si puc aprofitar alguna actuació per fer les dues coses, molt millor.

Unes paraules per concloure l’entrevista…

Si algú es vol animar a venir a les actuacions en bici, ja sap, som uns quants els que cada diumenge hi anem. Aquest any anem molts cops a Barcelona, L’Hospitalet, Cornellà, etc. Seria interessant fer uns maillots i culottes de Minyons per quan anem a les actuacions, com tenen a la Vella de Valls. I per últim, hauríem de muntar sortides a la muntanya obertes a tota la colla, com quan vau anar al Puigmal fa uns anys, tipus pujada al Pedraforca o coses per l’estil.

Moltes gràcies, i ens veiem per l’assaig.