La Mar Alonso és una jove terrassenca de 21 anys que va arribar a la colla fa tot just 2 anys. Toca un munt de tecles a banda dels Minyons i molts la reconeixem com a “gitana”. Podria vendre en un mercadal, però ho és per la seva afició a ballar i dir versots. Porta poc temps a la colla però sembla ben enamorada dels castells…
Per què i gràcies a qui vas entrar a la colla? Què destacaries dels Minyons?
Vaig començar a venir a alguns assajos dels dilluns gràcies al Sergi Castells i la meva curiositat pels castells. Però el moment definitiu va ser quan, després d’actuar per primer cop amb el Ball de Gitanes de Terrassa per la cercavila de la Festa Major del 2014, els Minyons ens van convidar a pujar a La Mola amb ells el diumenge següent per a fer una petita actuació i, per suposat, a assaig. A partir d’aquí, la majoria de gitanes d’aquell moment vam començar a anar al carrer Teatre setmanalment.
Ens pots explicar qui són les “gitanes” i d’on surt aquest grup?
El Ball de Gitanes és un ball tradicional del folklore català com el ball de bastons o el ball del Serrallonga. Els seus orígens no estan del tot clars, algunes fonts que he trobat ens diuen que venen dels balls que es realitzaven als casaments gitanos del segle XVII. Cal que digui també que de ball de gitanes, el ball pla típic del Vallès i el ball parlat, que prové del Camp de Tarragona i Vilafranca, que és com el que fem nosaltres.
Aquesta modalitat es tracta d’un ball amb una serie de personatges que combina la parla en versots i el ball. La peça clau de la dansa és la que fem al voltant d’un pal ( Betty pels amics) aguantat per una persona i, del que de l’extrem superior hi surten 8 vetes que són agafades pels ballarins. D’aquesta manera ballem trenant i destrenant el pal.
De tota manera, hi ha altres modalitats de ball com els galerons (balls específics sense la Betty) o el galop.
L’origen del Ball de Gitanes de Terrassa es remunta el 2012, quan una amiga em va convidar a les festes de Vilafranca ja que ella hi va cada any. I ens vam enamorar del ball de cintes.
L’any següent hi vam tornar amb un grup d’amics i amigues a passar la Festa Major a allà. I, al igual que nosaltres, els va agradar molt el ball de cintes i vam decidir portar aquest ball a Terrassa. I, des del 2013 fins ara, anem sumant anys d’experiència.
Quines posicions ocupes als castells?
Abans feia d’escaleta i ara estic fent de crossa.
Has col·laborat amb a la colla en algun altre àmbit més enllà de la posició als castells?
Vaig estar una temporada al grup de col·laboradors de l’àrea social de la colla.
Quin és el teu castell (estructura) preferit? Quin t’agradaria que assolís enguany la colla?
Els 4 m’agraden molt. Així com també els castells amb agulla i els pilars.
Espero que tornem a revalidar el pilar de 8 i descarregar el 3d9fa que ens va quedar pendent l’última temporada.
Ens pots explicar alguna anècdota d’algun dels castells en els que has pogut participar?
Sí, l’estrena de la meva camisa. Recordo que a la majoria de les gitanes ens van donar la camisa abans de la diada de La Mercè, diada on no vaig poder assistir. La següent diada, recordo estar molt nerviosa per la meva estrena de camisa, quan arribem a plaça resulta que comença a ploure i l’actuació i la meva estrena es cancel·len. Tot es va arreglar a l’Arc de Triomf on vaig lluir la camisa!
Quina és la teva actuació castellera (plaça-poble) preferida?
Girona se’ns dubte. Abans de ser castellera ja tenia forts lligams amb aquesta ciutat i després de l’emoció de les actuacions del 2014 i 2015…
Quins són els teus objectius castellers?
Continuar aprenent de cada un dels castells, gaudir d’ells i aportar a la colla tantes coses com ella m’aporta a mi.
Estàs a favor o en contra de que els Minyons participem un dia al Concurs de Castells de Tarragona? Per què?
El tema clau! Veuràs penso que és totalment lícit anar o no anar al concurs. Cada colla té la seva manera d’entendre els castells i, a partir d’aquí, de fer el que li sembli més adient.
Pel que fa a mi, m’agrada entendre els castells com un element cultural més que un concurs. Tot i que, dins del món casteller hi ha una rivalitat entre colles, i això ho veig bé pel fet de posar reptes a la colla sobre un castell.
Quines altres aficions tens?
Entre d’altres coses, m’agrada molt la muntanya, la música (anar de concerts), sóc monitora del lleure i m’encanta. A més, fa relativament poc he entrat a formar part de La Pàjara de Terrassa per tocar el tabal.
Crec que també fas castells amb una colla universitària, oi? Explica, explica, perquè ens han comentat que dins del món casteller universitari hi ha molt d’”amor”…
Sí, formo part dels Bergants del Campus de Terrassa com a Sots-presidenta i dosos obert.
Imagino que l’amor que t’han parlat és per aquests joves enlluernats pels castells que han decidit entrar a un col·lectiu universitari per seguir participant i difonent aquesta cultura. A més, com a tota associació, coneixes a mota gent que comparteixes una afició, que d’altra banda hagués sigut impossible, tan a nivell de dins la universitat, com entre universitats.
Jo mateixa, gràcies als castells he conegut a molta gent que ha significat molt per a mi i que hem viscut molts moments únics.
Què en penses d’això del “micromasclisme” dins del món casteller?
Crec que s’està treballant molt per combatre-ho però que encara segueixen havent certs miraments per posar dones en segons quines posicions dins d’un castell per una herència patriarcal que persisteix en la nostra societat, però que mica en mica va canviant.
No obstant, penso que més que el sexe de la persona, quan un nou membre entra a la colla són les seves capacitats i condicions físiques el que compta per veure on pot funcionar correctament. O almenys, espero que sigui el que passi en la majoria de les colles.
Unes paraules per concloure l’entrevista…
Llarga vida als castells, a les gitanes i a la cultura popular.
