[spb_text_block pb_margin_bottom=”no” pb_border_bottom=”no” width=”1/1″ el_position=”first last”]
Quines sensacions tens ara mateix quan estem a pocs dies d’acabar aquesta no temporada?
Alleugerit, aquesta és la sensació que predomina, també sento tristesa, com no, per aquesta merda de “no temporada”, impotència i frustració per no haver pogut ni tan sols afrontar els objectius que ens havíem marcat per aquesta temporada… Però sobretot, alleugerit…
Quines han estat les dedicacions dels membres de la junta enguany sense castells i sense a penes activitat extracastellera?
Es cert que en un any tan complicat com aquest, és molt difícil mantenir la il·lusió i la dedicació a la colla, i això ha dificultat més encara la gran feina que ha fet la junta aquest any.
Imagina’t, a nivell de comunicació, lo difícil que deu ser omplir de continguts i mantenir la colla atenta i activa, durant tot un any, sense haver fet castells.
O tresoreria, en un any sense ingressos per actuacions i sense saber quants diners arribarien de subvencions, lo difícil que ha de ser, fer previsions.
L’àrea de social han estat els grans protagonistes aquest any i se’ls ha de felicitar per la gran feina que han fet, amb totes les dificultats que han tingut.
Amb el projecte del nou local s’ha treballat i avançat moltíssim, i confio que aviat es vegin els resultats.
Hi havia un viatge a París totalment organitzat, i crec no cal explicar la feina que comporta preparar un viatge com aquest…
Personalment crec que la junta aquest any ha fet una grandíssima feina en unes condicions molt complicades.
Quina és la situació econòmica actual de la colla? Hem de patir pel futur?
La situació econòmica en aquests moments està controlada, però no deixa de ser preocupant. El fet que una entitat cultural sense ànim de lucre com la nostra, tingui un deute de 200.000 €, i unes despeses fixes d’uns 5.000 €/més, és una situació que ens ha de preocupar, més encara, després d’un any sense ingressos derivats de la pròpia activitat.
Aquests dos últims anys s’ha fet una gran feina. Vam negociar i vam canviar d’entitat bancària per obtenir una hipoteca amb unes condicions molt més favorables per a la colla, això ha implicat un estalvi, entre interessos i comissions, de més de 50.000 € en el temps que ens queda d’hipoteca, a més de rebaixar la quota mensual. També s’han liquidat tots els altres deutes que teníem, com el de Leyca.
Això ens ajudarà de cara al futur. Podem reduir despeses i adaptar-les a la situació de la colla en cada moment.
Ara mateix tenim fons per aguantar gairebé un any, però la meva opinió és que al 2021 s’han de prendre mesures. Hem de tenir clar que al 2021 els ingressos seran molt baixos.
Penses que tornarem a fer castells aviat? I com t’imagines la tornada?
Sí, crec que a la segona meitat del 2021 es podran fer castells, i més amb les notícies que apareixen últimament sobre les vacunes. Un altre tema és com serà la tornada, tinc la sensació que s’hauran de reinventar els assajos i les actuacions, i possiblement assumir situacions que no ens acabin d’agradar… les grans diades com La Mercè, St. Fèlix, la Diada de la colla, trigaran molt a tornar, tal i com les recordem.
Heu hagut d’aturar algun projecte que tinguéssiu en ment per aquesta temporada?
Tot, ho hem hagut d’aturar tot. Aquest any havia de ser un any de consolidació de projectes com l’escola de castells i la comissió jove, però també es volia acabar amb el canvi d’imatge del local, instal·lar la xarxa d’assaig al pati, posar en marxa un sistema de gestió per projectes a secretaria, treballar amb els instituts, el Pla de Gènere… Tots aquests projectes i algun més, estaven aprovats, pressupostats i s’havien de posar en marxa aquesta temporada… un desastre vaja!
Penses que pot afectar a la colla aquesta llarga aturada ja sigui a nivell casteller o social?
Segur, en els dos aspectes, però no només a Minyons. Aquesta aturada afectarà tot el món casteller. Hi hauran molts castellers i castelleres que no tornaran, i això afectarà indubtablement el nivell dels castells i la viabilitat de moltes colles.
Però crec que aquí Minyons té un avantatge molt gran. Som una colla amb un caràcter molt social, amb un tarannà molt festiu, i sobretot amb un afany de superació indubtable. Amb un bon projecte de futur, que il·lusioni, veurem els Minyons tibant del món casteller ben aviat.
Ens pots avançar si tens intenció de continuar sent el President de la colla l’any vinent?
En aquest moment de l’entrevista ja es públic que no continuaré. Han estat dos anys molt intensos, per motius molt diferents, però molt intensos igualment.
A mi personalment, aquest últim any m’ha desgastat molt i crec que a una bona part de la junta, també.
És important per a la colla, més en un moment com aquest, que entrin il·lusions renovades amb ganes de tirar endavant.
Quins aspectes destacaries com a positius i com a negatius de ser President dels Minyons?
Ufff, això seria per donar-te resposta d’aquí a uns mesos, quan pugui fer una valoració amb la perspectiva que dóna el temps.
Però miraré de donar-te una resposta ara. Té molts aspectes positius, i per mi, tots tenen a veure amb la satisfacció personal d’haver-me dedicat durant dos anys, gairebé en exclusiva, a treballar per una de les meves passions.
També, haver tingut la possibilitat de conèixer gent amb la que he treballat aquest temps, i que m’han ajudat a créixer personalment en molts aspectes. Em sento molt agraït i he tingut molta sort per haver pogut treballar amb ells i elles.
De negatiu… bé, deixem-ho en alguns comentaris que he hagut de sentir…
Per què penses que costa tant a la gent agafar el compromís i la responsabilitat d’entrar a una junta directiva?
Jo inclouria a la pregunta a l’equip tècnic. De fet, és el problema més gran que té la colla, i s’agreuja any rere any, sobretot a l’hora de trobar gent per formar els equips tècnics.
Suposo que hi ha molts motius: família, feina, estudis… poc temps en definitiva, però crec que hi ha un motiu principal.
Fa 20 anys hi havia una lleialtat absoluta als equips directius. Ningú qüestionava les seves decisions, si més no, no es qüestionaven públicament. És cert que no existien les xarxes socials per fer-ho, però la realitat és que hi havia aquest respecte per la feina i la dedicació dels que hi eren al capdavant de la colla. I això no vol dir que la gent no pogués opinar. Recordo assemblees llarguíssimes on es demanaven explicacions i, fins i tot, es discutien les raons i les decisions que s’havien pres. Sóc de l’opinió que aleshores, el debat es feia on tocava. Ara, això ha canviat.
Ara et trobes que hi ha gent que s’atribueix l’autoritat de valorar i, fins i tot, jutjar la feina o les decisions que es prenen, i és igual si es tracta d’un vídeo, una campanya, unes declaracions, una carta o un dinar… es qüestiona tot sense pensar en la colla, evidentment, i sense pensar que darrera de tot el que es fa, hi ha gent que li ha dedicat molts esforços i moltes hores. I per rematar-ho, de vegades t’ho trobes tot penjat a les xarxes…
En fi, això, sumat al temps que li has de dedicar, i que normalment no tens, et dóna la resposta… i també ens hauria de donar la solució.
La vostra junta ha estat força sensible amb els temes d’igualtat de gènere i de prevenció de l’assetjament a les dones. Penses que la colla és més sensible ara que fa uns anys?
Vull pensar que sí, que una mica s’ha avançat, però aquesta pregunta l’haurien de respondre les dones de la colla.
L’any 2018 es va fer visible que un dels grans problemes que té la societat, també el teníem a Minyons. Negar-ho o mirar cap a un altre costat, es un greu error. Nosaltres hem volgut treballar en aquest sentit.
La colla necessita un pla de gènere. És una eina imprescindible per tenir una colla més gran, més forta i més sana en el futur. Hem de treballar per crear un espai segur i d’igualtat per a tots i totes, un espai en el que la nostra canalla, els nostres adolescents i les seves famílies se sentin tranquils i protegits.
Minyons ha de ser exemple i referent a la nostra ciutat, d’un espai d’igualtat i respecte per a tothom.
Queda moltíssima feina per fer.
I com a casteller, encara et veus amb forces i ganes d’aixecar castells? Et veus a la colla d’aquí vint anys?
I tant! Porto més de la meitat de la meva vida fent castells, són una part molt important de la meva vida i dels meus records… Tinc ganes de tornar al meu racó del pati i esperar que els tècnics em col·loquin on creguin oportú, o allà on les forces m’ho permetin… clar que em veig fent castells d’aquí a 20 anys, com ho fan ara els més grans de la colla, el “Pipes”, el “Pare Vallhonrat”, el “Vasco”, grans Minyons!!!
Hi ha res que no t’hagi preguntat que t’agradaria explicar?
Crec que ja m’he enrotllat prou… quan em vas enviar l’entrevista, farà un mes, vaig pensar, arriba una mica “massa” tard…
Salut i visca els Minyons
Merci per les respostes i per la feina!
[/spb_text_block]
