Històrica jornada la viscuda el passat 30 d’agost a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedés. Els Minyons vam tornar a Sant Fèlix per la porta gran, després de no haver participat en l’edició del 2014, i vam signar la nostra millor actuació de tota la història amb el 3d10fm, el 5d9f, el 2d9fm i el pd8fm carregat.
Després dels habituals pilars preliminars a la plaça de l’església, enguany els Minyons ens vam dirigir fins al carrer de la Cort per fer l’entrada a la plaça, juntament amb la colla Joves, mentres els Verds i la Vella ho feien pel carrer de Santa Maria com de costum. Enguany la riuada malva va ser més gran que mai gràcies al suport d’un bon grapat de terrassencs i amics d’altres colles, convertint la taca malva en la més extensa de totes. El fet de que Sant Fèlix se celebrés en diumenge va afavorir aquesta gran mobilització de minyons.
Va obrir plaça, puntualment, la Colla Vella amb un 4d9fa molt segur i dominat. Va seguir-li la Joves amb un 3d9f sense grans problemes. I aleshores va arribar el torn de la nostra colla que sense dubtes va encarar el gran repte de la jornada, així de bones a primeres: el 3d10fm. El castell es va anar muntant sense pausa i amb agilitat. En un tres i no res els quints ja eren col·locats i es donava l’ordre als sisens de tirar amunt. El castell va anar pujant amb el típic tremolí i més d’un a plaça va pensar que no arribaria gaire lluny. En canvi, el castell s’anava bastint i el tremolí remetia. Així, en un plis-plas, l’enxaneta va arribar a dalt de tot per fer l’aleta i el castell va començar a desmuntar-se entre l’eufòria col·lectiva, que no acabaven de creure el que estaven veient. 3d10fm descarregat quan tot just no portavem ni mitja hora de diada. Increïble! Espectacular! Històric!! La primera ronda la van tancar els Verds amb un 3d9fa de postal.
La segona ronda va arrencar amb un primer peu desmuntat de 3d10fm de la Vella, i finalment un intent sobre aquest castell que es va trencar abans de l’entrada dels dosos. La Joves va apostar pel 2d9fm que va poder carregar després de 14 anys del darrer. Els Minyons vam tornar a atacar el 5d9f que no havíem portat a plaça des de la festa major de la nostra ciutat. El castell va pujar una mica remenat, però es va acabar aposentant i es va descarregar amb solvència i sense les angúnies i treballs del primer de la temporada. El segon “papinu” de la jornada i com qui no vol la cosa… Els Verds encaraven el seu intent de 3d10fm amb dubtes i el tiraven avall amb els sisens col·locats. Hi tornarien a la tercera ronda…
La tercera ronda va portar el segon moment estel·lar de la diada: el 4d9 net de la Vella. Si algú es pensava que els rosats donarien el braç a tòrcer després de la patacada amb el gran col·lós (3d10fm), res més allunyat de la realitat. Després de desmuntar dos peus, a la tercera van enlairar el castell. El van agafar bé de mides i el castell no va patir en cap moment. Primer 4d9 net descarregat per la Vella de l’època moderna. Enhorabona! Seguidament, la Joves va fer un intent desmuntat de 5d9f que van baixar amb els sisens col·locats. I els Minyons vam tornar a demostrar el domini sobre el 2d9fm tornant-lo a descarregar per tercera vegada consecutiva aquesta temporada, i novena consecutiva sumant els sis de la temporada passada. Tot i que es va haver de treballar força a nivell del folre, el castell no va patir en excés i es va completar sense ensurts. Tot seguit, els amfitrions van tornar a provar el castell de 10. Aquest cop el castell va arribar més amunt, i el van poder carregar, però va acabar trencant-se al nivell de quarts quan tot just l’enxaneta arrencava la baixada.
La ronda de repetició va portar tres castells carregats en forma de 2d8 net per part de la Vella i els Verds, i de 4d9f per part de la Joves.
I la ronda de pilars va arrencar amb el ferm pd8fm de la Vella, i un fràgil pd8fm de la nostra colla que va trencar-se inesperadament després de la carregada, per una forta fuetada entre el quart i el quint, que van sortir disparats enrere. Un regust amarg final que es va anar apaivagant a mesura que vam predre consciència de la magnífica actuació que acabavem de fer. Tanmateix, és normal i comprensible per a molts minyons, un punt de decepció després d’una caiguda, però segur que veurem molts pilars de 8 descarregats ben aviat… Al seu torn, els Verds van resoldre sense dificultats el seu pd8fm, i la Joves va tancar amb un espadat de 5.
Així acabava un Sant Fèlix històric en tots els sentits. Ens esperava una llarga celebració començant pel dinar-berenar (amb 900 comensals!!) a Cal Paco, a Santa Margarida i Els Monjos, i encara uns quants al carrer de La Palma a Vilafranca, veient passar la processó al vespre. Els Minyons han tornat, i per la porta gran!!
