Història – Any 1980
L’any 1980 és, sobretot, l’any de les eleccions al Parlament de Catalunya, i del nomenament de Jordi Pujol com a president de la Generalitat. És un altre any de la Transició, continua amb força la crisi econòmica i les mobilitzacions de caire laboral. També hi ha una important mobilització d’estudiants contra la nova llei de l’ensenyament que promou el Govern.
Una matinada de febrer, un grup autoanomenat “Ejército Español de Liberación” metralla el local dels Amics de les Arts, que tot i els danys materials (vidres, quadres…), i la gent present en bar de l’entitat, no provoca cap ferit.
Es celebra la tercera edició del recuperat Carnestoltes, organitzat a mitges entre una comissió d’entitats, les associacions de veïns i la col·laboració de l’Ajuntament.
Es comencen a catalanitzar els rètols dels noms dels carrers de Terrassa, i a recuperar-se els noms tradicionals d’alguns d’aquests carrers i places. Es retiren els símbols polítics del “monument als caiguts”. Poc després, algú trenca la mà de l’Àngel del monument que feia la salutació feixista.
L’Onze de Setembre és instituït com a Diada Nacional, i per tant festa laboral a Catalunya. A Terrassa s’inaugura oficialment el nou Centre Cultural de la Caixa de Terrassa.
L’any va començar amb la Colla molt descol·locada. Ja a principi de temporada, es feia evident l’escissió de la Colla, fet que va marcar el curs de tot l’any. A l’actuació de Sant Jordi hem perdut quasi la meitat del personal, es fan castells de sis. Pocs dies després, a Vilanova, la realitat ens demostra que tornar a fer el quatre de set serà una mica més difícil del que pensàvem. L’escissió es materialitza a mitjans de maig, i això aclareix una mica el panorama. Després de diverses actuacions amb castells de sis i el pilar de cinc, arribem a la Festa Major de Terrassa, on descarreguem el primer castell de set, el tres de set.
Pocs dies després, en la celebració del primer aniversari, al costat de Bordegassos i els Castellers de Barcelona, tornem a descarregar el tres de set, així com el dos de sis, el tres aixecat per sota i el pilar de cinc. El 31 d’agost, altre cop a Matadepera, i davant de l’altra colla de Terrassa, la Colla descarrega el quatre…de set, castells de sis i el pilar de cinc. A Vallvidrera descarreguem per primer cop en una actuació el tres i el quatre de set a la vegada.
Anem fent cincs de sis nets per poder fer, i descarregar a la primera, el cinc de set al Moll dels Pescadors o del Rellotge de la Barceloneta. Diversos minyons van anar a l’aigua fruit de l’alegria del moment.
La segona Diada de la Colla es celebra ja el tercer diumenge de novembre, data d’una de les fires de Terrassa. I acompanyats pels Castellers de Barcelona i els Castellers de Montmeló descarreguem el tres, el cinc i el quatre de set amb l’agulla, així com el pilar de cinc. També es va descarregar, en la mateixa actuació, un quatre de sis de dones.
El nivell assolit per la Colla, després del tràngol de l’escissió, fa que siguem l’admiració del món casteller, admiració recollida en les diferents cròniques de l’època.
Es van fer fins a 28 actuacions, catorze a Terrassa i catorze més a fora. Els castells més destacats de l’any són dos cincs de set descarregats, un quatre amb l’agulla al mig descarregat, així com vuit tresos de set i quatre quatres de set tots descarregats.
El fet més destacat i que va marcar tot l’any, va ser l’escissió de la Colla. Després d’una moguda assemblea (feta als locals de la Sagrada Família), que va acabar amb un equip dirigent sense president, la colla es divideix, i per la Festa Major a plaça hi ha present una segona colla terrassenca.
Neixen colles noves: els Castellers de Ribes i la colla Jove del Xiquets de Tarragona. També neix la revista Som sobre cultura popular.
La nostra oposició activa al concurs de castells de Tarragona (que es torna a convocar després d’uns anys d’exhibició) va ser un dels altres moments cabdals de la nostra història. Aquesta oposició s’ha anat reforçant amb el pas dels anys. El concurs el guanya la Joves de Valls amb un cinc de vuit carregat, i el tres i quatre de vuit descarregats.
Un altre element que ens donarà vida i polèmica serà el fet que en la Diada de la Colla es fan els primers castells solament amb dones al tronc. De moment era només un “divertimento”, però aquest fet portarà cua. També per la Diada de la Colla es convoca el primer concurs de Fotografia i Castells.
