Història – Any 1984

Aquest és any d’eleccions al Parlament de Catalunya, i CiU obté la majoria absoluta. La situació laboral, amb un atur molt important, marca l’any. Hi ha conflictes laborals, i es promouen moltes iniciatives de l’anomenada “ocupació comunitària”.

S’inicien les obres per la construcció d’una zona esportiva a Can Jofresa, i També comencen obres de neteja al Torrent de Vallparadís, amb la retirada d’alguns dels horts existents.

L’Ajuntament cedeix uns terrenys al Ministeri de l’Interior per fer una caserna de la policia a la Cogullada. Hi ha però una forta oposició a la ciutat, i finalment no es farà.

S’inaugura la Plaça de Catalunya, que en aquests moments és una de les grans places de Terrassa. També s’inaugura el nou Palau de Justícia a la Rambla, i l’Imcet es trasllada a l’edifici dels antics jutjats, al carrer Sant Quirze.

L’EPIC i el Casino del Comerç es fusionen, i es converteixen en una sola entitat.

L’objectiu principal de l’any és tant el de consolidar el quatre de vuit, com el de fer, per primera vegada, el tres de vuit. L’any comença fort, i després d’una primera actuació a can Palet, a principis de març, amb castells de set, fem el primer tres de set aixecat per sota de l’any a Barcelona, poc abans de Sant Jordi.

Pel maig, a Matadepera, fem un intent de torre de set, però el castell s’ha de desmuntar perquè l’anxaneta no vol pujar. A Cornellà fem una sortida amb castells de set, amb un llarg cercavila amb policia municipal, autocars i ambulància inclòsa.

Per Festa Major, descarreguem la torre de set a la vigília. El diumenge carreguem el quatre de vuit, acompanyat del cinc de set i el tres de set per sota descarregats. Just una setmana després celebrem al Raval el Vè aniversari, descarregant, ara sí, el quatre de vuit. La torre de set, però, es queda només en intent.

Per primera vegada anem a Vilafranca, la plaça més castellera (diu la dita), on a més de descarregar la torre de set i el quatre de vuit, fem el primer intent de tres de vuit de la Colla (al límit de les nostres possibilitats des del primer dia), a més de multitud de pilars de cinc.

A principis de setembre actuem a Altafulla, on després de diversos banys d’aigua salada, tornem a descarregar un treballat quatre de vuit, juntament amb la torre i el tres de set per sota.Després de diverses actuacions al setembre i l’octubre, arribem a la Diada de la Colla amb el clar objectiu del tres de vuit. Si a la vigília ja comencem a fer els castells de l’endemà amb un pis menys (tres i quatre de set), el diumenge fem una brillant actuació, coneguda (en aquells moments) com la clàssica actuació de castells de vuit: torre de set, quatre i tres de vuit, tot descarregat. En aquesta actuació ens acompanyen els Castellers de Barcelona i la Joves de Vilafranca.

Com a resum, dir que aquest any fem un total de 28 actuacions, 10 a Terrassa i fins a 18 fora de Terrassa. A destacar la primera actuació a Vilafranca (Sant Fèlix), i també a Castellar de Vallès per la Diada. Pel que fa als castells, destacar el primer tres de vuit descarregat, els quatre quatres de vuit descarregats més un de carregat, dues torres de set carregades i set de descarregades, i els nou tresos de set aixecats per sota descarregats.

L’any 1984 torna a ser any de concurs, i la Vella, amb un quatre de nou amb folre carregat hi fa la millor actuació. Mentre es feia el concurs de Tarragona, els Minyons fèiem els primers intents de muntar folres en una actuació amb platja inclosa.

En l’actuació de l’aniversari, el regidor de cultura ens llença unes claus des del balcó. Presumptament les claus del local esperat. En realitat, són les claus d’un edifici en molt mal estat -situat al carrer Garcia Humet-, que després d’escarrassar-hi hores de feina, resulta que té problemes greus d’estructura i per tant no es pot arreglar. En aquest tètric “casalot” es celebra la primera “missa negra” pre-sant Fèlix.

Amb motiu del Vè aniversari, es presenta un llibret commemoratiu. A l’actuació de Vilafranca destaquen tant el cinc de vuit de la Vella com la presència dels Minyons. Sant Fèlix és una actuació de tot el dia, i els Minyons fem tota la processó, i aprenem de les altres colles que això de ser a la processó és un si però no, anar entrant i sortint… en fi que els propers anys ja farem torns! Molta gent de la Colla es descobreix la màgia de l’entrada del Sant, i el terç del pilar arriba caminant per la munió de gent que hi ha a la plaça.

El dinar de la Diada va ser amenitzat per una tribu de negres, al crit de Que callem!”, i va comptar amb una petita introducció feta en el mateix Raval de Montserrat.

Per la Diada també s’ha convocat un nou concurs de fotografia castellera, que guanya Jordi Rius.