Història – Any 1990

Es produeix la reunificació d’Alemanya, i s’acaba l’anomenada guerra freda entre la URSS i els Estats Units.

S’enderroca la fàbrica de la Terrassa Industrial, a la carretera de Montcada. Comencen les obres a la Zona Esportiva, per tal de poder acollir la seu olímpica del hoquei a Terrassa. Pel mateix motiu, s’inicien diferents obres en els accessos a la ciutat.

S’inaugura el nou edifici de la Cambra de Comerç al carrer Blasco de Garay.

Es presenta a Terrassa la pel·lícula La Teranyina, de Antoni Verdaguer, basada en la novel·la de Jaume Cabré. Part del film s’ha rodat a Terrassa.

Aquest és l’any del quatre de nou amb folre, objectiu principal després de descarregar el tres de nou folrat.

La primera actuació de l’any és al Raval, en la sortida de la cursa Terrassa – La Mata, on fem els primers castells de sis. Pocs dies després fem la inauguració oficial de la temporada a Can Palet, amb el quatre de set amb l’agulla, el tres de set per sota, el dos de sis net i el pilar de cinc.

El principi de temporada és fluix pel que fa a actuacions, i ràpidament ens plantem a l’actuació de Sant Jordi. Fem el tres de set per sota, el cinc de set i el primer dos de set de l’any. Aquest any doncs no hi ha els primers castells de vuit encara. No és fins a mig maig, en una actuació al cim de la Mola, que no fem el nostre primer quatre de vuit de l’any. Amb motiu de la celebració del 40è aniversari de l’Agrupament Escolta Pau Casals, a dalt de la Mola fem el quatre de vuit, acompanyat del dos i del cinc de set, amb una important participació de tots plegats a la pinya.

Amb un nivell i nombre d’actuacions més aviat baix, ens plantem a la vigília de Festa Major, on fem el segon quatre de vuit de l’any a més del cinc de set. A l’actuació, el diumenge de Festa Major, i amb la Joves de Valls a plaça, descarreguem el quatre i el tres de vuit, i carreguem el primer dos de vuit amb folre de la temporada.

Amb tres actuacions amb castells de set durant el juliol, després de les vacances ens plantem al Catllar, on no podem fer castells de vuit, i ens hem d’acontentar amb el tres de set per sota, el cinc de set i el quatre amb l’agulla.

Anem a Vilafranca a finals d’agost. Abans de l’actuació fa una bona tamborinada de pluja, i quan el tres de nou amb folre tira amunt cau a l’entrada de dosos. La mullena, la pressa, els nervis… Després, descarreguem el tres de vuit, el quatre de vuit i el dos de vuit amb folre.

A Sabadell, per la seva Festa Major, descarreguem el tres i el quatre de vuit, i tanca l’actuació un prometedor dos de set.

El dia de la Mercè fem una actuació sonada a la capital: tres i cinc de vuit descarregats, i dos de vuit amb folre també descarregat, la millor actuació de la temporada, i també la nostra millor actuació fins llavors a la Mercè. A Sarrià fem una actuació de castells de vuit: tres i quatre de vuit, i el dos de set tot descarregat. En el quatre de vuit, per primer cop a la història dels Minyons -i diria del món casteller-, hi havia una noia -l’Anna- al pis de terços.
Al cap de quinze dies, repetim actuació a la Vila d’Alcover, en companyia de la Colla local i la Jove de Tarragona.

Tornem a actuar al Catllar, i aquest cop complim amb els castells, tres i quatre de vuit, i dos de vuit folrat marquen una bona actuació.

Així arribem a la Diada de la Colla. A la vigília fem castells com el nou de sis net, o el quatre de set amb l’agulla, per no apretar més del compte. L’endemà, al Raval, carreguem el tres de nou amb folre, descarreguem el dos de vuit amb folre i fem el primer intent de la Colla amb el quatre de nou amb folre, que cau a l’entrada de dosos.

En resum, aquest any “només” hem fet 33 actuacions, setze a Terrassa i disset a fora. Pel que fa als castells, destaca el tres de nou amb folre carregat, a més d’un intent, un intent de quatre de nou amb folre, un cinc de vuit descarregat, quatre dosos de vuit amb folre descarregats i un carregat, nou tresos de vuit descarregats, i nou quatres de vuit descarregats, així com set torres de set descarregades.

La celebració del desè aniversari i el dinar de la diada 1989, va donar lloc a una important polèmica, provocada pel manifest/escrit Lloca. Van aparèixer diversos manifestos/escrits de resposta: Colló, el Callo, La Col…

El mes de juny d’aquest any, la revista de la Colla inicia la seva segona època, amb un canvi de format, de disseny, de continguts i d’objectius. Vol ser més revista i menys butlletí intern. De forma paral·lela es publiquen uns fulletons anomenats Colla, que volen assumit la part de comunicació més interna.

Per primer cop, a l’assaig el cap de colla ja no canta les pinyes, sinó que ho fa el responsable d’aquesta part de l’equip tècnic. Al juliol fem una actuació “privada” al Poble Espanyol de Montjuïc per uns “japos” amb molta pasta.

Torna a ser any de concurs. Per primer cop, des del canal 33 se’n fa una retransmissió, primer pas cap a la presència dels castells en la programació de la TV catalana.

El concurs el guanya la Colla Joves de Valls, amb un tres de nou folrat descarregat i un quatre de nou amb folre carregat. La Colla Vella també carrega el quatre de nou amb folre, però no el tres. Per Tots Sants, a Vilafranca, els verds descarreguen dos castells de nou.

El dinar de la dotzena Diada, organitzat per la gent de folre, va tenir una ambientació marinera -la barca del folre-, tot i la tempesta i la fumera.