Història – Any 2000

“Comença” el nou mil·leni sota l’amenaça de l’efecte 2000, una possible falla general dels sistemes informàtics. En realitat però no hi ha tal falla.

Els “reality-show” i l’anomenada tele-porqueria triomfen. És l’any del primer Gran Hermano a Tele-5.

En George Bush fill es elegit president dels USA després d’un llarg i accidentat recompte de vots a Florida.

Les restes del negre boiximà dissecat del museu de Banyoles són retornades a l’Àfrica després d’una llarga polèmica.

El PP guanya les eleccions per majoria absoluta. L’Aznar torna a ser president.

El govern del PP suprimeix la mili obligatòria, i es celebra l’últim sorteig del servei militar. Comença el seu camí el Pla Hidrològic Nacional aprovat pel PP.

Després de trencar la treva, ETA fa diversos assassinats, entre ells marta Ernest Lluch i, a Terrassa mata al regidor de Viladecavalls Francisco Cano.

S’inicien els treballs per la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística de Terrassa.

Plega de regidor el Callejas, líder destacat del PP local.

Els Gegants Vells fan 150 anys, i es fan diversos actes de celebració.

Mútua de Terrassa celebra el seu centenari.

L’IMCET es trasllada a l’antiga biblioteca Soler i Palet, al carrer Font Vella.

Tanca el cinema Rambla.

Es fan obres de reforma a diversos carrers del centre: Unió, Sant Pau, Volta.

La temporada comença amb diverses actuacions de castells de set, tant a terrassa com a fora. A destacar l’actuació de Gironella o el píc-nic Jazz a Vallparadís, on actuem en el canvi entre grups.

La primera actuació amb castells de vuit és Sant Jordi, tot i que aquest any es celebra el dia de la Mare de Deu de Montserrat (coses de l’estratègia comercial). Hi descarreguem el tres de vuit, el quatre de vuit amb l’agulla, el quatre de vuit i un pilar de sis.

A principis de maig, a Martorell, descarreguem el primer dos de vuit amb folre de l’any, l’acompanyen el quatre i el tres de vuit.

Repetim actuació a Sants, a la plaça Bonet i Moixí, però tanquem l’actuació amb el pilar de sis.

Després de diverses actuacions amb castells de set i de vuit, anem a Horta, on els castellers de Barcelona celebren el seu aniversari. Fem un intent de dos de vuit amb folre en primera ronda, i en ronda de repetició fem el tres de vuit per calmar els ànims. Tot seguit descarreguem el primer quatre de nou amb folre de l’any, i tanquem l’actuació amb el dos de set i el pilar de sis.

A Cornellà descarreguem el dos de vuit de primer castell, i fem un primer intent de tres de nou folrat que s’ha de desmuntar a l’entrada de l’acotxador. És el primer intent de tres de nou desmuntat en la història de la colla. Seguidament hi tornem, i aquest cop es pot descarregar sense cap problema. Acabem l’actuació amb el quatre de vuit amb l’agulla carregat.

Així hem arribat a la Festa Major de Terrassa. Comencem fort, amb el dos de nou amb folre i manilles, castell que carreguem i ens cau a la sortida de sisens. Tot seguit descarreguem el quatre i el tres de nou amb folre, i tanquem l’exhibició amb un pilar de set carregat al segon intent.

El mes de juliol fem diverses actuacions de castells de set i de vuit, i tornant de vacances escalfem motors amb actuacions a Castellbisbal i Mollet.

A Manresa fem el primer castell de nou post vacances. Després de descarregar el dos de vuit amb folre, fem el mateix amb el quatre de nou folrat, però després de desmuntar el peu tres cops. Un cinc de vuit descarregat i el pilar de sis tanquen l’actuació.

I és clar, arriba Sant Fèlix i l’actuació de Vilafranca. Comencem descarregant la torre de nou amb folre i manilles, En la segona ronda fem un intent de cinc de nou amb folre, castell que cau a l’entrada de l’anxaneta. En torn de repetició descarreguem el nostre quarantè quatre de nou amb folre. Per acabar l’actuació, com a tercer castell fem el cinc de vuit, que completem sense problemes.

Quatre dies després, a Sabadell repetim: el dos de nou, i també completem tres i quatre de nou amb folre. El pilar de set amb folre del final però només es pot carregat.

Per les festes de la Mercè, a la capital, descarreguem el dos de nou amb folre i manilles, juntament amb el tres i quatre de nou amb folre. Acabem amb el pilar de set amb folre descarregat, el desè descarregat de la nostra història.

A Lleida, per la Festa Major, descarreguem el dos de vuit amb folre, el tres de nou amb folre i el quatre de vuit amb el pilar, acabant amb el pilar de set folrat.

A Girona, per les fires de Sant Narcís, carreguem altre cop el quatre de nou sense folre. També descarreguem el dos de nou amb folre i manilles i el tres de nou forat. El pilar de set amb folre es queda en intent.

A Mataró, en la Diada dels Capgrossos, carreguem, al segon intent, el quatre de nou sense folre, descarreguem un tres de nou amb folre i acabem amb el dos de set descarregat.

En la nostra vint-i-dosena Diada carreguem l’immens tres de deu amb folre i manilles. També carreguem el dos de nou amb folre i manilles, i descarreguem el quatre de nou amb folre. Acabem amb un pilar de sis descarregat.

Arribem a final de temporada, i ens toca el resum. Hem fet un total de 38 actuacions, 27 fora de Terrassa, i 11 a la ciutat. De castells, destacar els dos quatres de nou sense folre carregats, el tres de deu amb folre i manilles carregat, l’intent de cinc de nou, els 4 dosos de nou amb folre i manilles descarregats, més dos de carregats, nou tresos de nou amb folre descarregats, 7 quatres de nou amb folre descarregats, 5 cincs de vuit descarregats, onze dosos de vuit descarregats, dos quatres de vuit amb l’agulla descarregats i dos més carregats, tres pilars de set amb folre descarregats, dos de carregats i un intent, i fins a tretze pilars de sis descarregats.

Hi ha concurs a Tarragona. Amb només divuit colles (s’apliquen restriccions de nivell) la colla Vella de Valls guanya, amb el tres de deu amb folre i manilles carregat.

Un grup de gent de la Colla presenta el primer calendari eròtic del món dels castells.

En una assemblea extraordinària s’aprova el projecte d’unió dels dos casals,
C/Teatre 4+6, i també es dona el vist-i-plau a iniciar gestions per sumar al procés el local del Teatre 8.

Mor el Pare Flip, en Joan Casasayas, minyó des dels inicis de la Colla.

Organitzem un concert a l’Sfèric amb Cheb Balowski, Joxe Ripiau i Skaparàpid.

En Jaume Roset presenta el seu llibre “Manual de supervivència del casteller”.

També es presenta el llibre “Les meravelles del món casteller”, d’en Xavier Brotons i Joan Beumala.

Tanca definitivament el Mesón de los Arcos, cau oficiós de la colla durant mols anys.

La competència amb les activitats de Vallparadís “sembla” que fa baixar una mica el públic present a l’actuació de Festa Major al Raval. De fet, ja fa temps que han començat les veus sobre la presència de més o menys públic, i de més o menys castellers a les places i assajos.

La Colla la presideix l’Enric Cardús. Té un nombrós grup de treball en la Junta Directiva, amb Josep Forn, Rosa Grau, Manel Lombarte, Jordi Juanico, Xavier Bacardit, Jordi Garcia, Cesc Farré, Marc Balsebre, Joan Casas, Ramon Codinas, Toni Sanllehí, Laia Bordes, Elia Tiana, Martí Roca, Albert Rimola, Pepe Rodriguez, Jaume Roca, Xavier Solans, Xavi Carrillo, Jesus Maria Rodriguez (Zamorano), Juan Antonio Rodriguez, Xavier Alcántara (Tara), Laura Carbonell, Jaume Matas (Soci), Ma Dolors Campos (Loles), Lluís Llordella, Andreu Beltran, Isabel Olivan (Ita) i Enric Vilanova.

El Cap de Colla és en Carles Aranda (Litus).

TRIA L'ANY QUE VOLS VEURE