Història – Any 1983
L’any 1983 torna a ser any d’eleccions municipals, i aquest cop el PSC obté la majoria absoluta.
L’any ve marcat encara per la important crisi econòmica, que afecta moltes empreses de la ciutat. AEG, Torredemer… i tantes altres tenen problemes importants. La UGT i CCOO ocupen els locals del carrer de la Unió, antiga seu dels sindicats franquistes. Esquerra Republicana és reclama propietària del solar on hi ha l’edifici, ja que en aquest solar hi havia la Casa del Poble fins l’any 1939.
La Diputació de Barcelona compra la finca de la Mola, en el Parc de Sant Llorenç del Munt. A Terrassa s’inicien diferents obres, com l’enllosat del carrer de Sant Pere (i la seva conversió a carrer peatonal). També s’inicia a finals d’any, la recollida de vidre pel seu reciclat.
A principis de febrer es celebra una nova i brillant edició del Carnestoltes. Durant la festa Major rep el seu bateig la Pàjara de Terrassa, que surt de l’ou per participar en el Raval Infernal. També es presenta la colla de Diables Infantils.
Si l’any 1982 l’objectiu era la torre de set, l’any 1983 també era molt clar que volíem aconseguir: descarregar el quatre de vuit, que ja havíem carregat en la quarta Diada de la Colla. En l’assemblea de principi de temporada, les Minyones exposen que no tenen previst de continuar fent castells com a grup apart.
Els primers castells de set els fem a l’actuació de Can Palet, pels volts de Sant Josep a Terrassa. A Sant Pere de Ribes descarreguem la primera torre de set de l’any, juntament amb un cinc de set i el quatre de set amb el pilar. Per Sant Pere tornem a actuar a Reus, per la seva Festa Major, i tornem a descarregar la torre de set, acompanyada aquest cop del tres de set aixecat per sota i el cinc de set. Aquesta actuació dona pas a la nostra Festa Major, on encarem l’objectiu, però només podem carregar el quatre de vuit, descarregant el tres de set per sota i acabant amb un tres de set i el pilar de cinc.
Per la Mercè, a Barcelona, descarreguem per fi el quatre de vuit, i l’acompanyem amb el tres de set per sota i la torre de set, però el pilar de cinc es queda en intent. A l’Arboç repetim el quatre de vuit, i tot seguit ens plantem a la Diada.
Per la Diada de la Colla, acompanyats dels Castellers de Vilafranca i dels Castellers d’Altafulla, repetim altre cop el nostre millor repertori casteller: quatre de vuit, torre de set, tres de set aixecat per sota i pilar de cinc, amb tots els castells descarregats.
Com a resum de l’any, cal dir que es fan un total de 27 actuacions, setze a Terrassa i 11 a fora de Terrassa. Els castells més destacats assolits durant l’any són un quatre de vuit carregat i tres de descarregats, una torre de set carregada i sis de descarregades, sis tresos de set aixecats per sota descarregats, i quatre cincs de set descarregat.
Per Sant Jordi, l’Ajuntament col·loca la primera placa a la façana pel primer quatre de vuit carregat la Diada de 1982.
Per la Festa Major de Barcelona, la Mercè, algú va a posar un ciri a la Mare de Déu de la Mercè, però com que hi ha overboking acabem posant el ciri i encomanant-nos a Sant Josep Oriol. No ens va anar gens malament, per cert, i des de llavors és el patró oficial de la colla.
Per la Diada de la Colla es convoca el primer concurs de Pintura de Castells, que guanya l’Anna Clariana. El dinar de la Diada és organitzat, altre cop, per la gent coneguda com els Pàjarus, que munten la primera campanya pro-anxaneta tirant globus disfressats d’espermatozous des dels balcons del Raval. El dinar -la farrae-, amb un simbolisme religiós important, recull la devoció per Sant Isidre de Rabassó i Sant Josep Oriol.
